Hi havia una vegada, a
l´any 2126, un xiquet que es deia Joan i vivia en Vila Alegria, un
poble xicotet que havien construït en una comarca de Castelló.
Ell anava al col.legi amb
el seu monopatí volador i aquell dia estava molt feliç perquè era
el dia del seu aniversari. Estava més content que unes castanyoles.
Arribat el moment de la
seua festa els amics li van fer molts regals. Antoniet li va regalar
una discoteca de butxaca que quan l´encenies et posaves a ballar en
l´aire; Raquel li va regalar un llapis màgic que quan li deies una
paraula o una frase a un micròfon que portava incorporat ho escrivia
tot sol. Tots els amics li van fer regals molt divertits però quan
va obrir el regal del seu amic Jordi es va quedar molt estranyat. Era
un joc anomenat " L´oca".
Jordi li va explicar les
regles del joc:
-Hi ha que tirar el
dau i el nombre de puntets que ixen t´indiquen quantes caselles
tens que moure la teua fitxa. Si caus en el dibuix de l´oca et mous
fins un altres dibuix d´oca.
Joan li va fer moltes
preguntes a Jordi
-El dau es tira
pressionant un botó? La fitxa es mou sola? El joc va amb piles?
Jordi li va respondre a
totes les preguntes amb un no i li va dir que era un joc del
segle passat.
Quan va acabar la festa
els amics se´n van anar a casa seua i Joan es va quedar jugant a
"L´oca" però no li va agradar.
Al dia següent a
l´escola li va contar a Jordi que el joc no li havia agradat perquè
tenies que tirar el dau, moure la fitxa...
Uns dies després Jordi
va tindre un accident molt greu i el van portar a l´hospital on li
van posar molts medicaments de "cura instantània" però
ninguna servia i cada vegada es posava pitjor. Al final Jordi va
morir.
Joan va anar a l´hospital
i es va posar a plorar al costat de Jordi.
Un metge el va veure i li
va dir que Jordi ja havia mort i que no podia fer res per reviure
al seu amic.
Joan,
afligit, va anar a l´Ajuntament perquè pensava que l´alcalde
podria saber per què havia mort Jordi ja que ell sabia molts secrets
de Vila Alegria.
En
arribar a l´Ajuntament va veure una cua enorme de persones que també
volien parlar amb l´alcade i va tindre que esperar molt de temps en
al cua.
Quan
va ser el seu torn va entrar i l´alcalde li va dir que era massa
menut per a presentar-se sense els seus pares.
Joan
li va respondre que sa mare estava dormint i que no havia volgut
despertar-la. L´alcalde li digué que l´escoltaria però que fóra
ràpid. Joan, aleshores, li va preguntar si sabia per què havia mort
el seu amic sent que li havien donat els millors medicaments.
L´alcalde li va dir que podia ser una mort normal o que algu l´havia
desil·lusionat molt. Joan es va quedar pensatiu uns segons i li va
preguntar
-si l´ha desil.lusionat algu...hi ha una cura? -L´unica cura es divertir-se amb alló que l´ha desil.lusionat-va contestar l´alcalde.
Joan
li va agrair i va tornar a casa. En arribar li va explicar a sa mare
on havia anat i per què; aleshores es van posar a jugar amb "L´oca".
Joan aquesta vegada es va divertir jugant i quan van acabar se´n va
anar a l´hospital amb sa mare per veure si havia segut com l´alcalde
li havia dit.
Quan
entraren a l´habitació de Jordi van veure amb molta emoció i
alegria que Jordi estava viu i que les ferides s´havien tancat. Joan
li va fer un gran abraç i es va posar a plorar però d´alegria.
Quan es va tranquilitzar li va dir que es divertiria molt amb ell
jugant els dos a "L´oca".
Aquell
dia Joan va comprendre per què el poble es deia Vila Alegria.
No hay comentarios:
Publicar un comentario