Aixó és una xiqueta de
4 anys que li diuen Valentina. Viu amb la seua iaia perquè els seus
pares van morir en un accident. La seua iaia s´alça tots els matins
per donar-li el desdejuni i portar-la al col.legi. Quan torne a casa
neteja un poquet i se´n va a treballar una estona. A la vesprada, a
les cinc, va per la xiqueta a l´escola i Valentina sempre li
pregunta
-Podem anar al parc?
La iaia li diu
-Val, anem, però després
tenim que anar a comprar, val?
Van al parc, juguen, es
divertixen, berenen...i arriba l´hora d´anar-se´n.
Valentina no
vol així que la iaia li diu que aleshores no tornaran al parc.
Valentina que disfruta tant al parc calla i obeïx.
A la nit la iaia fa el
sopar per a les dues però de sobte sona el timbre. La iaia deixa el
plat a taula i va a obrir. És la veina
-Tens sucre? És que m´he
quedat sense.
La iaia li diu que si,
que espere un moment. La iaia trau el sucre i li dona a la veina.
Torna a la taula per sopar on l´ espera Valentina
-Podem tindre una
mascota?-pregunta la xiqueta
-Sí, per què no?-respon
la iaia
Després de sopar la
xiqueta es posa el pijama i ja al llit, després de donar-li un bes a
la iaia, s´adorm.
Al dia següent la iaia,
com tots els dies, prepara el desdejuni a Valentina i la porta a
escola. Després va a una casa de mascotes
-Quan val aquest
gos?-pregunta al xic de la tenda
-100 euros
-Val, el compre-diu la
iaia
Com totes les vesprades
la iaia recollix a Valentina a l´escola
-Avui abans d´anar al
parc passarem per casa, hem d´agafar una cosa
-Val, iaia- diu Valentina
En arribar a casa
Valentina veu al gosset i es posa molt, però que molt contenta.
L´agafe, l´abraça, després el deixe i corre als braços de la
iaia "Gràcies, gràcies, iaia!" li diu tota emocionada.
-Ara ja podem anar al
parc-diu la iaia.
Valentina va disfrutar
molt aquell primer dia en el parc amb el seu gosset. Quan va ser
l´hora van tornar a casa, el van banyar i li van donar aigua i
menjar. Valentina li va preparar un llit amb peluixos i una manteta i
el gosset, cansat es va adormir.
Valentina i la iaia, com
totes les nits, van sopar i després de se´n van anar al llit.
Aquella nit el beset de Valentina a la iaia va ser encara més llarg
i més dolç.
Al dia següent era festa
i Valentina no tenia escola. Es va despertar abans que la iaia, va
anar pel gosset pensant que ja era hora de posar-li nom. El va
agafar i va anar a l´habitació de la iaia.
-Iaia, iaia!-cridà
Valentina despertant-la- Mira a Xiqui, ja té nom!
El gosset estava content,
ja tenia nom i estava en una familia ben alegre i carinyosa!
La iaia va somriure, va
acariciar a Valentina i al gosset que ja s´havien pujat al seu llit
i va dir
-Bé, comença un nou
dia. Anem a passejar a Xiqui!
Tots tres van continuar
disfrutant durant anys i anys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario