EL XIQUET VALENT per Nacho Ibáñez

Hi havia una vegada en una muntanya molt alta un castell que donava molta por. No volia anar ningú perquè s´escoltaven crits i molts sorolls que no deixaven dormir.

Un dia un xiquet que es deia Alejandro i que era molt valent i curiós va decidir anar-hi, així comprobaria si era tan valent com pensava.

Mentre pujava la muntanya les cames li tremolaven. Quan va arribar al castell li va encantar el paissatge que desde allí es veia , era preciós!

Va cridar a la porta del castell però ningú li va contestar. La porta estava mig oberta així que va entrar tot asustat. Hi va veure un corredor molt llarg plé de portes i al final una sala molt gran on hi havia un sofà i damunt un drac xicotet que no parava de plorar.

Alejandro li va preguntar per què plorava i el drac li va contestar que perquè tenia por de estar a soles. Alejandro li va preguntar per què estava a soles i el drac li contestà que perquè la gent li tenia por, que eixia corrent quan el veien perquè era pelut i molt lleig. Per aixó no podia eixir del castell.

Alejandro el va convéncer perque eixira del castell i anara amb ell, li va dir que estaria molt millor, que jugarien junts, que coneixeria nous amics perquè ell era un bon drac i seria feliç fora del castell.