LA FONT DE LA JOVENTUT
Em dic Pau i visc en una caseta menuda però bonica al poble de Villa Cova. És un tranquil poble a les muntanyes que té un riu, una escola, una estació abandonada i un antic ajuntament, però pel que es un poc conegut i que li dona nom és la cova on diuen que hi ha font de la joventut.
El meu iaio, quan era molt jove, va anar a explorar la cova per trobar la font pero quan quasi ja havia arribat va vore que se li havia fet massa tard i va tenir que tornar corrent a sa casa; es va quedar a un pas de trobar la font però m´ha contat moltes vegades que coneix una persona que sí la va trobar i va beure d´ella i que eixa persona encara...té nou anys!
A mi m´agradaria anar a la cova amb els meus amics, Xavi i Pere, així que avui a l´escola els ho proposaré.
---------------------------------------
Ja està! Mentre esmorzavem al pati els ho proposat i han dit que sí, que ells també volen anar, així que hem quedat el dissabte a les vuit a la plaça del poble. Portarem menjar, aigua i llanternes.
Quina il. lusió! Per fi podré buscar la font!!!
-------------------------------------
Aquest matí hem segut tots tres puntuals, poc abans de les vuit ja estavem a la plaça impacients per començar l´expedició. Ens hem saludat i de seguida ens hem ficat en camí. Al cap d´una estona
-M´estic pisant!- ha exclamat Pere-.
-Dons pisa darrere d´un arbre- li ha respost Xavi-.
Després hem seguit caminant una bona estona fins que la gana ens ha fet parar a esmorzar. Jo portava un entrepà de pollastre amb pernil que estava boníssim i que m´he menjat en un tres i no res. Que bó que estava!
En acabar d´esmorzar Xavi, que és una mica gandul, ha preguntat:
Quan falta , Pau?
Ja falta poc- li he contestat per animar-lo perque jo no savia si faltava molt o poc-.
Es que estic molt cansat- ha insistit Xavi-.
Va, Xavi, que ja quasi arribem- ha dit Pere-.
I així ha sigut, en girar la propera corba hem vist una gran explanada al peu d´una xicoteta muntanya i l´entrada a un cova entre les roques.
Oblidat el cansanci hem corregut cap allí, hem tret les llanternes de les motxilles i ens hem endinsat en la cova. Només entrar ens hem quedat bocabadats mirant la gran sala on s´iniciava la nostra aventura.
-Que gran és!- ha exclamat Pere-.
-I tant!- ha susurrat Xavi-.
Jo estava impressionat i buscava enfocar amb la llanterna per si estava la font. No hi era però es veia una altra entrada en la paret de la cova que estava a la nostra dreta
Mireu, hem d´anar per ahi si volem buscar la font.
Doncs anem-hi!- han dit Xavi i Pere amb decisió-.
Parant compte d´on xafavem hem seguit el túnel que començava en aquella entrada i durant una estona l´hem seguit enfocant les llanternes al davant preguntant-mos quan faltaria per trobar la font.
Al remat el túnel s´ha acabat i ens hem trobat en una altra sala un poc més menuda que la primera i al mig hem vist, a la fí, la font de la joventut.
Estavem molt contents i emocionats i ràpidament hem tret les botelles que portavem per omplir-les d´aigua i beure. En començar a omplir-les, de sobte i qui sap d´on, ha aparegut un home (podeu imaginar l´ensurt que ens ha donat!) que ens ha dit amb veu seriosa:
Aquesta font es la de la joventut, si la bebeu vos quedareu per sempre en deu anys. Penseu bé el que voleu fer.-
Nosaltres ens vam quedar quiets pensant uns minuts i després..
Jo la vull beure- Ha dit Pere-.
Jo també- he dit jo convençut-. I tu, Xavi?
Xavi ha dubtat uns segons i ha dit:
Jo no la beuré, vull fer- me major i treballar.
Pere i jo ens hem mirat estranyats, hem arronsat les espatles i en acabar d´omplir les botelles hem begut de l´aigua de la joventut. Aleshores l´home ha desparegut de la mateixa forma misteriosa que havia aparegut.
Després hem desfet el camí per a eixir de la cova i hem tornat a casa prou silenciosos. Jo no notava res especial....vorem que passarà.
-----------------------------------------
Han passat uns anys i Xavi s´ha fet gran, treballa al poble de mecànic i jo.........encara tinc deu anys!
Conte contat i qui no s´alce té el cul socarrat.
Autora:Maria Maireles Porcar
C.P. Vicent Artero
5é B
No hay comentarios:
Publicar un comentario