Pau ha visitat l´arc romà de Cabanes i ens ha compartit unes fotos
lunes, 10 de junio de 2013
domingo, 9 de junio de 2013
Figures amb petxines de mar
sábado, 8 de junio de 2013
LA IAIA I VALENTINA per Ariadna Hervás
Aixó és una xiqueta de
4 anys que li diuen Valentina. Viu amb la seua iaia perquè els seus
pares van morir en un accident. La seua iaia s´alça tots els matins
per donar-li el desdejuni i portar-la al col.legi. Quan torne a casa
neteja un poquet i se´n va a treballar una estona. A la vesprada, a
les cinc, va per la xiqueta a l´escola i Valentina sempre li
pregunta
-Podem anar al parc?
La iaia li diu
-Val, anem, però després
tenim que anar a comprar, val?
Van al parc, juguen, es
divertixen, berenen...i arriba l´hora d´anar-se´n.
Valentina no
vol així que la iaia li diu que aleshores no tornaran al parc.
Valentina que disfruta tant al parc calla i obeïx.
A la nit la iaia fa el
sopar per a les dues però de sobte sona el timbre. La iaia deixa el
plat a taula i va a obrir. És la veina
-Tens sucre? És que m´he
quedat sense.
La iaia li diu que si,
que espere un moment. La iaia trau el sucre i li dona a la veina.
Torna a la taula per sopar on l´ espera Valentina
-Podem tindre una
mascota?-pregunta la xiqueta
-Sí, per què no?-respon
la iaia
Després de sopar la
xiqueta es posa el pijama i ja al llit, després de donar-li un bes a
la iaia, s´adorm.
Al dia següent la iaia,
com tots els dies, prepara el desdejuni a Valentina i la porta a
escola. Després va a una casa de mascotes
-Quan val aquest
gos?-pregunta al xic de la tenda
-100 euros
-Val, el compre-diu la
iaia
Com totes les vesprades
la iaia recollix a Valentina a l´escola
-Avui abans d´anar al
parc passarem per casa, hem d´agafar una cosa
-Val, iaia- diu Valentina
En arribar a casa
Valentina veu al gosset i es posa molt, però que molt contenta.
L´agafe, l´abraça, després el deixe i corre als braços de la
iaia "Gràcies, gràcies, iaia!" li diu tota emocionada.
-Ara ja podem anar al
parc-diu la iaia.
Valentina va disfrutar
molt aquell primer dia en el parc amb el seu gosset. Quan va ser
l´hora van tornar a casa, el van banyar i li van donar aigua i
menjar. Valentina li va preparar un llit amb peluixos i una manteta i
el gosset, cansat es va adormir.
Valentina i la iaia, com
totes les nits, van sopar i després de se´n van anar al llit.
Aquella nit el beset de Valentina a la iaia va ser encara més llarg
i més dolç.
Al dia següent era festa
i Valentina no tenia escola. Es va despertar abans que la iaia, va
anar pel gosset pensant que ja era hora de posar-li nom. El va
agafar i va anar a l´habitació de la iaia.
-Iaia, iaia!-cridà
Valentina despertant-la- Mira a Xiqui, ja té nom!
El gosset estava content,
ja tenia nom i estava en una familia ben alegre i carinyosa!
La iaia va somriure, va
acariciar a Valentina i al gosset que ja s´havien pujat al seu llit
i va dir
-Bé, comença un nou
dia. Anem a passejar a Xiqui!
Tots tres van continuar
disfrutant durant anys i anys.
EVA VA DE VACANCES per Daniel Gadea
Hi havia una vegada una
xiqueta, Eva, que se n´anava de vacances a Anglaterra. Tenia huit
anys i no volia anar perquè estava molt contenta amb els seus amics
i amigues. El seu pare l´animava
-Viga, dona, si sols anem
de vacances!
-Sí, però aquest estiu
no podré jugar amb ells- responia Eva
El anar a Anglaterra era
perquè sa mare volia conéixer nous idiomes i costums.
La nit anterior al viatge
la mare va cuinar el menjar favorit de l´Eva: arrós caldós.
Després, ja gitada, l´Eva va començar a plorar
-Buaaaaaaaaa!
-Què et passa Eva?-
preguntà la mare mig desperta
-No vull anar a
Anglaterra!- dia la xiqueta sense deixar de plorar
-Per què?
-Perquè vull jugar amb
els meus amics i amigues
-Vine, dormiràs avui amb
mi-digué la mare
-I el papà on ?-va dir
Eva preocupada per son pare
-El tirarem del llit i
dormirà al sofà
-Val!- va respondre
entusiasmada Eva
Al dia següent
-Qui m´ha tirat del
llit? -Preguntà Francesc, el pare d´Eva
-Jo!- Li va dir Julia, la
mare.
Havia arribat el dia. La
familia va volar cap a Anglaterra i ja en l´avió Eva s´ho va
passar molt bé. Quan arribaren a l´hotel passades unes hores...
-Hello, how are you?-es
va saludar el recepcionista
-I aquest, què
diu?-preguntà Eva
-No ho se- va dir
Francesc
Passats uns minuts es van
aclarir i es van instal.lar.
A mesura que passaven els
dies es trobaven més a gust perquè van fer alguns amics i al pare
d´Eva li va eixir una oferta molt bona de treball així que van
decidir quedar-se a viure a Anglaterra.
domingo, 2 de junio de 2013
TEATRE: LA FÀBRICA DE JOGUINES DEFECTUOSES
El dia 6 de juny anirem al Teatre del Raval per a veure aquesta obra. És una versió lliure del conte de C. Andersen "El Soldadet de Plom". Cliqueu damunt la foto i veureu un minivideo sobre l´obra.
viernes, 31 de mayo de 2013
Crani i dents de sabre
Quan vam estudiar la prehistòria vam començar a fer un treball de Plàstica amb escaiola que consistia en fer un crani prehistòric i un "dents de sabre" utilitzant els motlles d´un joc. Hem tardat molts dies perquè sols tenim un motlle da cada i molts de nosaltres voliem l´animal. Ara ja estan pràcticament acabats.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






















