BEQUES DE MENJADOR curs 2013-2014

Passeu als vostres pares aquest avís i que ells els passen a altres

Ja podeu passar pel col.legi per arreplegar la Instància de sol.licitud d´Ajudes de menjador.El plaç per demanar serà fins al 12  de juliol adjuntant el següents documents:

-Instància (replegar instància en el col.legi)

-Fotocòpia NIF/NIE del sol.licitant i cònjuge

-Fotocòpia del Llibre de Familia per acreditar la composició de la unitat familiar

-Justificant situacions sociofamiliars

HORARI SECRETARIA

-De dilluns a divendres de 9 a 13 hores de JUNY

-De dilluns a dijous de 10 a 13 hores mes de JULIOL

PREMIS DE LECTURA 2013

Laura Gas i Sara Nedjam han sigut les guanyadores d´aquest curs i avui han rebut com a guardó un llibre cadascuna.

UN PARTIT MOLT INTERESSANT per Marc Montañés

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Ximo que vivia en Castelló. Un dia ell i la seua familia van tindre que traslladar-se a viure a La Vila Joiosa i com que no tenia amics sa mare el va apuntar a un equip de futbol que entrenava quatre dies a la setmana per a que es fera prompte amics.

Després del primer entrenament el xiquet li va dir a sa mare que li havia agradat molt.

El següent dissabte va jugar el seu primer partit contra el Morella. Ell jugava per la banda esquerra i per una errada d´ell van perdre 0 a 1 perquè va marcar un gol al seu propi equip. Ximo va tornar a casa molt trist perquè els xiquets de l´equip el van criticar molt.

La seua mare el va consolar dient-li que era el seu primer partit i encara no savia jugar i que no es preocupara massa que prompte serien els seus amics. Malgrat les paraules de la mare Ximo se´n va anar trist a l´habitació i a l´hora de sopar no tenia gana i no va menjar res.El diumenge seguia trist i no va eixir de casa en tot el dia.

Durant la setmana, als entrenaments, Ximo va anar perdent la tristesa i el divendres ja estava il.lusionat en el partit d´eixe dissabte que era contra el Moró, un partit molt important perquè si el guanyaven eren campions de la lliga.

Ximo va eixir molt nerviós al camp però els seus amics de l´equip el van animar. Poc a poc va agafar confiança i no fallava ni un passe. Estava molt content i animat corrent pel mig del camp quan va enganxar el baló, va xutar a porteria i va marcar un gol per tota la esquadra.

 Tot l´equip el va abraçar i felicitar.

Va continuar el partit i el Moró va empatar. Aleshores, quan ja quedava sols un minut, Ximo va tornar a enganxar el baló, va xutar amb tota la seua força i va marcar un altre gol, el gol de la victòria. Entusiasmats tots es van tirar damunt d´ell i van voler que fóra ell qui replegara i alçara la gran Copa de la lliga.

Ximo no va deixar de jugar a futbol i va arribar a ser tan bon jugador que el va fitxar el Reial Madrid.

UN REGAL HI HA QUE APRECIAR-LO per Izan Martinez

Hi havia una vegada, a l´any 2126, un xiquet que es deia Joan i vivia en Vila Alegria, un poble xicotet que havien construït en una comarca de Castelló.

Ell anava al col.legi amb el seu monopatí volador i aquell dia estava molt feliç perquè era el dia del seu aniversari. Estava més content que unes castanyoles.

Arribat el moment de la seua festa els amics li van fer molts regals. Antoniet li va regalar una discoteca de butxaca que quan l´encenies et posaves a ballar en l´aire; Raquel li va regalar un llapis màgic que quan li deies una paraula o una frase a un micròfon que portava incorporat ho escrivia tot sol. Tots els amics li van fer regals molt divertits però quan va obrir el regal del seu amic Jordi es va quedar molt estranyat. Era un joc anomenat " L´oca".

Jordi li va explicar les regles del joc:

-Hi ha que tirar el dau i el nombre de puntets que ixen t´indiquen quantes caselles tens que moure la teua fitxa. Si caus en el dibuix de l´oca et mous fins un altres dibuix d´oca.

Joan li va fer moltes preguntes a Jordi

-El dau es tira pressionant un botó? La fitxa es mou sola? El joc va amb piles?

Jordi li va respondre a totes les preguntes amb un no i li va dir que era un joc del segle passat.

Quan va acabar la festa els amics se´n van anar a casa seua i Joan es va quedar jugant a "L´oca" però no li va agradar.

Al dia següent a l´escola li va contar a Jordi que el joc no li havia agradat perquè tenies que tirar el dau, moure la fitxa...

Uns dies després Jordi va tindre un accident molt greu i el van portar a l´hospital on li van posar molts medicaments de "cura instantània" però ninguna servia i cada vegada es posava pitjor. Al final Jordi va morir.

Joan va anar a l´hospital i es va posar a plorar al costat de Jordi.

Un metge el va veure i li va dir que Jordi ja havia mort i que no podia fer res per reviure al seu amic.

Joan, afligit, va anar a l´Ajuntament perquè pensava que l´alcalde podria saber per què havia mort Jordi ja que ell sabia molts secrets de Vila Alegria.

En arribar a l´Ajuntament va veure una cua enorme de persones que també volien parlar amb l´alcade i va tindre que esperar molt de temps en al cua.

Quan va ser el seu torn va entrar i l´alcalde li va dir que era massa menut per a presentar-se sense els seus pares.

Joan li va respondre que sa mare estava dormint i que no havia volgut despertar-la. L´alcalde li digué que l´escoltaria però que fóra ràpid. Joan, aleshores, li va preguntar si sabia per què havia mort el seu amic sent que li havien donat els millors medicaments. L´alcalde li va dir que podia ser una mort normal o que algu l´havia desil·lusionat molt. Joan es va quedar pensatiu uns segons i li va preguntar

-si l´ha desil.lusionat algu...hi ha una cura? 
-L´unica cura es divertir-se amb alló que l´ha desil.lusionat-va contestar l´alcalde.

Joan li va agrair i va tornar a casa. En arribar li va explicar a sa mare on havia anat i per què; aleshores es van posar a jugar amb "L´oca". Joan aquesta vegada es va divertir jugant i quan van acabar se´n va anar a l´hospital amb sa mare per veure si havia segut com l´alcalde li havia dit.

Quan entraren a l´habitació de Jordi van veure amb molta emoció i alegria que Jordi estava viu i que les ferides s´havien tancat. Joan li va fer un gran abraç i es va posar a plorar però d´alegria. Quan es va tranquilitzar li va dir que es divertiria molt amb ell jugant els dos a "L´oca".

 Aquell dia Joan va comprendre per què el poble es deia Vila Alegria.

EL GOSSET PERDUT per Sara Nedjam

Marta és un xiqueta de deu anys de cabells castanys, alta i prima. Té un gos al que crida Budy i és el seu millor amic. Cada dia, al eixir del col.legi, Marta fa els seus deures i després se´n va al parc a jugar amb el seu gosset.

Un dia el gosset va veure un gat i el va perseguir. Marta no podia córrer tant com el gos i el va perdre de vista.

Molt trista Marta va tornar a casa i sa mare li va preguntar

-Que et passa, filla?

-Es que he perdut el gosset

-No et preocupes, demà posarem cartells pel barri. Algú el trobarà, ja veuràs- la va consolar la mare.

Al dia següent Marta i sa mare es van alçar ben prompte i van posar cartells per tot arreu. Després Marta se´n va anar al col.legi i sa mare a casa per si algú trobava el gosset i cridava.

Al cap d´una estona una xiqueta del barri va trobar el gosset i va avisar a la mare de Marta. Així va ser que quan Marta va tornar a casa després de l´escola la mare li va donar el gosset i Marta es va posar contentíssima.

 Conte contat, conte acabat.

ELS AMICS per Nacho Ibañez

A Marc i a Daniel els agrada molt el futbol, és el seu espport preferit. Són veïns, viuen un enfront de l´altre i sempre s´enfaden pel mateix ja que un és del Barça i l´altre del Madrid.

A l´escola van conéixer un altre xiquet, Joan, que és de l´Atlètic de Madrid. Tots junts formaven un bon equip i cada vesprada, després de fer els deures, baixaven a la placeta que hi havia baix de casa seua portant cadascú la camiseta del seu equip. Marc portava la del Madrid, Daniel la del Barça i Joan la de l´Atlètic; pensaven que els donava sort.

 

A la placeta jugaven molts partits fins quedar esgotats. De vegades encalaven la pilota i entre tots la recuperaven, per aixó eren tan bons amics perquè s´ajudaven els uns als altres encara que foren de diferents equips.

Un dia, mentre jugaven a la placeta van passar uns homes que es van quedar mirant una estona com jugaven els xiquets perquè jugaven molt bé a futbol. Eixos homes eren de la Federació i tant els van agradar que els van fitxar per al Castelló.

Ha passat el temps i ara els tres amics ja tenen divuit anys, continuen al Castelló i seguixen sent molt bons amics.

L´ENTREVISTA A PILI, LA MARE DE PAU I ADVOCADA

Els companys que van a Alternativa han fet un recull de les repostes que van anotar  quan vam fer l´entrevista a Pili, mare de Pau i advocada, al taller de Ciutadania.

1- Quants anys fa que eres advocada?

Pili:  20  anys aproximadament

2- Per què vas decidir ser advocada?

P.:Volia ser notària però després vaig canviar a advocada que pareixia menys pesat. 

3-Com és o què fas un dia en el teu treball?

P.: Primer mire l´agenda i el correu i després si tinc un judici el prepare i si no faig altres coses. 

4-Quin tipus de casos defenses?

P.: Defense tot tipus de casos però el que més m´agrada és el penal.

5- Quantes classes d´advocats hi ha (rames)?

P.: Hi ha molts tipus: penal, menors contenciós-administratiu, civil, laboral, vigilància penitenciària...

6-Quin ha sigut el teu judici més important? De què anava?

P.: Tots són importants. Alguns m´afecten més que altres.

 

7- Has portat algun cas de delicte molt greu tipus assassinat?

P.: Sí, un.

8-Com es prepara un judici?

P.: Estudiant i consultant llibres de lleis.

9-Què advocats intervenen en un judici?

P.: Dos com a mínims. el del demandant i el del demandat.

10- Qui decideix si un acusat va a la presó o no?

P.: El jutge.

11-Com et sents al defendre al que t´ha contractat? I si el judici és molt important?

P.:Al principi nerviosa i si no es pot fer res més em sent mal.

12- Has perdut algun judici?

P.:Molts perquè hi ha el 50% de guanyar i el 50% de perdre.

13-Has defensat a alguna persona famosa?

P.: No

14- Si un advocat perd un judici, igual li paguen?

P.:Si, igual li haurien de pagar perque ell ha fet el treball

15- Com s´organitzen els advocats?

P.: A través del col.legi d´advocats

  

16- La gent prefereix contractar advocats o advocades?

P.: Depén dels casos, però actualment quasi els dona igual.

17- T´agraden les lleis d´Espanya?

P.: Algunes si i altres, no

18- Quines són les lleis en Castelló?

P.:Hi ha lleis que són del tot l´Estat, altres de la Comunitat, i l´Ajuntament dicta normes concretes per al municipi. Els citadans han de cumplir-les.

19-Quina llei utilitzes més en un judici?

P.: El codi Penal

20- Existeix la cadena perpetua a Espanya?

P.: No.

Més treballs amb petxines de mar

FLORS

 

Quadres

 ALTRES