El solstici
d'hivern
El 21 de desembre és el
dia més curt de l'any. Festa de Sant Tomàs i diada tradicional de
la matança del porc. A partir d'aquesta jornada els dies comencen a
allargar-se. Dites populars relacionades:
"Per
Santa Llúcia un pas de pussa", dia 13
“Per
Nadal, un pas de pardal”, dia 25
“Per
Sant Esteve, un pas de llebre”, dia 26
“Per
Ninou, un pas de bou”, 1 de gener
“Per
Sant Antoni, un pas de dimoni”, 17 de gener.
La bona sort
El ram de vesc dels
roures,
el galzeran
i el boix grèvol
en que es guarneixen
moltes cases aquests dies, o que s’ofereixen en senyal de bon
auguri, són vegetals que fruiten a l'hivern.
Estrenes i
felicitacions
Les primeres estrenes o
regals eren “pa i nous” i ho donaven als xiquets i altres serveis
públics. Els forners obsequiaven amb coques, els fideuers, pasta per
a l'escudella... Els nens, a canvi, havien de recitar unes “dècimes”.
No fa pas massa anys, el
carters, agranadors i altres membres de serveis públics donaven
unes felicitacions als ciutadans en forma de postal. En una cara hi
figurava un dibuix de la feina que desenvolupaven i en l'altre hi
havia una poesia característica de llur tasca , amb la felicitació
corresponent.
Les Rifes
La rifa de
la Loteria que se celebra el 22 de desembre és la més important de
totes.
Antigament hi havia les primeres parades de torrons que se sortejaven, encara actualment hi ha un
torronaire d'Amer que fabrica torrons amb avellana i mel i recorre
algunes fires on rifa aquest producte, mitjançant un joc de cartes.
La Nit de Nadal
A diferència de l´acctualitat en
aquesta nit es feia un sopar senzill, i es diferenciava de la resta,
en que per a postres, es menjava fruita seca, com ara ametles,
avellanes, castanyes, bellotes dolces, figues seques, panses i el
tradicional panfígol.
Era un sopar lleuger que permetia dormir bé i arribar amb forces i
gana al dinar del dia de Nadal
 |
| Panfígol |
La Missa del Gall
És una costum molt
arrelada a casa nostra. Al punt de la mitja nit, entre el 24 i el 25
de desembre a moltes de les esglésies se celebra aquesta missa,
commemorant el naixement de Jesús. Podria ser que tal celebració
tingués els seus orígens en el solstici d'hivern que és la Festa
del naixement del sol i que el gall és el símbol solar en el nostre
país,donat que anuncia el pas de la nit al dia.
Cançons de Nadal
Hi ha una gran varietat
de nadales amb un denominador comú: alegria, esperança i desig de pau. La
majoria són obres d'autors anònims que ens han arribat per tradició
oral.
El pessebre
És l'escenificació del
naixement de Jesús reproduint-lo en figures plàstiques. En un
lloc destacat hi ha l'escena del naixement amb l'infant Jesús, Maria,
Josep, el bou i la mula, es completa amb caminets, rierols, molsa,
pedretes.... figures de pastors i els reis mags.
En aquests darrers temps
s'està implantant els Pessebres vivents, que escenifiquen els fets
nadalencs, en paratges bucòlics de la cada població i amb persones
com a figurants.
El dinar de Nadal
Antigament
es menjava el típic putxero valencià amb pilotes, que abans
s’anomenaven tarongetes (encara s’anomenen així a Elx) perquè
tenen, aproximadament, la forma i la grandària d’una taronja
xicoteta. Però a partir dels anys seixanta amb l’entrada de la
televisió en les nostres llars, els valencians vàrem començar a
copiar el que es menjava en altres punts d’Espanya per a la nit de
Nadal.
La Fi d'Any
S'ha adoptat el costum de
participar en un gran sopar. Aquest costum ha anat creixent al compàs de les modes i de
la comercialització. Un dels actes més importants d'aquesta nit
consisteix a menjar dotze grans de raïm en el moment que toquen les
dotze campanades de la mitja nit, entrant així en el Nou Any. Consideren que això comporta bona sort per tot l'any. “Menjar raïms
per Cap d'Any / porta diners per tot l'any”.
Els Reis mags
d'Orient
Recordant l'arribada
d'aquests personatges a adorar Jesús, els Reis obsequien als infants
amb joguines i llaminadures... Arriben a totes
les poblacions el dia 5 de gener. I, després de rebre'ls, cal anar a
dormir i deixar, prop la finestra o el balcó les sabates dels menuts
i menjar pels Reis, patges i camells.
El matí del dia 6
es trobaran els obsequis que han deixat els reis, i potser,
si algú no s´ha portat bé, un bon tros de carbó.
El dia 6 s´acostumava a
menjar la casca de Reis
, un dolç típic valencià amb base de massapà i forma
circular que ha sigut arraconada a partir dels anys seixanta pel
famós “roscón”, d’origen francés i introduït en Espanya
pels borbons .
Tradicions de llocs
concrets
Algunes tradicions
valencianes s’estan recuperant i fomentant, com és el cas del Cant
de la Sibil·la, un cant profètic que antigament
s’escenificava la nit de Nadal a la Seu de València. Aquest cant
era interpretat per les sibil·les, dones virginals provinents
de la mitologia clàssica i adaptades al cristianisme, que anunciaven
el dia del judici final i l’arribada del Messies.
La versió més antiga en la
nostra llegua de "El cant de la Sibil·la " és del segle
XV . Ha sigut declarada com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat
per la UNESCO (2010).
No hay comentarios:
Publicar un comentario