La nostra entrevista a TERE

Al setembre es va jubilar Teresa Roca, la nostra primera mestra d´Infantil. Ella, a més d´ensenyar-nos, va fer que la nostra entrada en l´escola fora feliç i plena. 

Per això amb molt de carinyo, una mica d´enyorança i agraïment la vam entrevistar en setembre. Part de l´entrevista apareixerà en la Revista de l´escola; ací està sencera.

-En quin col.legi vas estudiar de menuda?

-Jo no vaig estudiar en cap col.legi. Els meu papà era mestre i treballava per les vesprades en un col.legi d´adults i pel matí, en la nostra casa, ens donava classe a la meu cosina Rosa i a mi.Vam fer tota l´escolaritat a casa. Amb ell feiem exercicis, estudiavem cada assignatura, ens preguntava, ens examinava, ens posava notes.

Per les vesprades, com que la meua mare també era mestra d´un col.legi que estava davant de casa i en aquell temps es feien activitats com si foren extraescolars(labors, pintura..) , jo me n´anava amb ella i disfrutava de totes aquelles activitats.

El primer accés a una institució escolar el vaig tindre als deu anys quan vaig aprovar l´examen que en aquella època es feia per poder anar a l´Institut. És quan vaig començar a estar amb companys i companyes. 

-Vas ser bona estudiant?

-Vaig ser molt bona estudiant perquè m´agradava i perquè no tenia més remei

-Quina era la teua assignatura preferida?

-La meua assignatura preferida de xicoteta eren les matemàtiques i de major era la filosofia, les llengües i les matemàtiques

-Quan eres menuda volies ser professora?

-No, quan era menuda volia ser artista però els meus pares em van dir que primer em fera mestra i que quan acabara la carrera de Magisteri , si encara volia, aniria a Madrid a estudiar Art Dramàtic.

-D´on te va vindre la teua inclinació a ser mestra?

-Quan vaig acabar Magisteri vaig tindre que treballar dos anys per a poder demanar excedència i poder anar a estudiar a Madrid. El que va passar va ser que quan vaig començar a treballar de mestra em va agradar molt i a banda em vaig enamorar del que va ser el meu nóvio i la idea d´estudiar Art Dramàtic la vaig deixar.

-A banda de ser mestra volies tindre alguna altra professió?

Com vos he dit volia ser artista i de totes maneres ho he complit perquè fer escola quasi és ser artista perquè cada dia tens uns espectadors que si lo que els expliques, o contes o cantes, no els agrada doncs no t´aplaudixen.

-En quina universitat vas estudiar per a ser mestra?

-En aquells temps per a ser mestra s´estudiava en una Escola Superior de Magisteri, no era la universitat tal com ara és. Es deia Escola Normal i estava al final del carrer Herrero.

-Per què vas decidir ser mestra?

Vaig decidir ser mestra perquè ho havia viscut a casa (de fet abans de nàixer ja anava a escola dins del ventre de ma mare) , perquè m´agradava molt el món de l´educació i perquè quan vaig començar a treballar em va encantar.

-Quina edat tenies quan vas començar a ser mestra?

-Tenia 18 anys.

-En quin col.legi vas començar com a mestra?

-Vaig començar en el col.legi de la Benadressa, en la carretera d´Alcora. El següent va ser el col.legi de Santa Magdalena de Pulpis.

-T´agradava el treball com a mestra?

-M´agradava molt perquè m´agradaven molt els xiquets, les xiquetes, els companys i la vida social.

-Què és el que més t´agradava de ser mestra?

-Poder ajudar als xiquets i a les xiquetes a aprendre, fer que tingueren confiança en si mateixos i pugueren aprendre amb alegria, il.lusió i vingueren a gust a escola.

-En quins cursos has sigut mestra?

-Vaig estar deu anys de mestra de diferents cursos: cinqué, tercer, segon, primer. Els 32 anys següents en Educació Infantil.

-Per què vas triar ser mestra d´Infantil i no de primària?

-Perquè al fer l´especialitat d´Educació infantil i estudiar tot el que es necesssitava em vaig enamorar d´eixa etapa.

-Quants anys has exercit com a mestra?

- Quaranta dos anys.

-Quants anys has estat al Vicent Artero?

-He estat trenta dos anys.

-A més de mestra d´infantil has sigut directora, cap d´estudis, mestra de primària...?

-He sigut secretària en Almassora, cap d´estudis i directora en el Vicent Artero, encarregada del menjador, també vaig estar dos anys en un equip de treball sobre la Reforma Educativa en València,assessora del Centre de Professors.Moltes coses.

-Qui era la teua millor amiga al treball?

-Les meues millors amigues al treball han sigut quasi sempre les meues companyes de nivell. Ací teniu una, Isabel; una altra va ser Fina Selma; una altra Rosa Armelles; una altra va ser Milagros, la primera companya que vaig tindre al vindre al Vicent Artero i que em va ensenyar molt.

Sempre he tingut molt bona relació amb tots els companys i companyes.

-Et va agradar estar amb nosaltres?

-Vaig disfrutar molt amb vosaltres perque ereu molt vius, molt actius, molt animats a participar en tot el que vos proposava. Vaig estar molt feliç amb vosaltres.

-T´agradaria ser altra vegada la nostra profesora?

-Sí, m´encantaria perquè a més crec que heu evolucionat molt bé, sou molt treballadors segons tinc entés, i vos agrada molt l´escola.

-Vas "aprendre" coses amb nosaltres?

- Sempre quan es dona classe s´aprén molt perque tu tens una idea,la proposes i després del que es parla en classe, del que cada un aportava i del que aportaven els vostres pares i mares que venien molt classe jo també aprenia.

-Has tingut alguna experiència perillosa estant de mestra?

-Dins de la classe, no. L´únic que m´ha preocupat molt sempre ha sigut la vostra seguretat, els accidents vostres perque ereu xicotets , ereu moguts. Afortunadament en 42 anys no he tingut que lamentar res greu.

Com a directora sí que una vegada vaig tindre una experiència "perillosa" perquè a l´hora del menjador va entrar un xic que pareixia estar malament (begut o drogat) portant un xeringa i demanant diners. A mi em va preocupar que entrare al menjador així que em vaig plantar davant d´ell mentre deia als monitors que vos tragueren al pati i tancaren la porta. Aleshores li vaig dir al xic que en eixe moment no teniem diners a l´escola però que tornare a les tres que vindrien els mestres i li donariem diners. El xic se´n va anar i ja no va tornar.

-Quin curs va ser el més difícil per a ensenyar?

-Dins d´Infantil jo crec que cap. Al principi sí que és veritat que quan comences a treballar no tens tantes estratègies i jo aplegava a casa tots els dies amb dolor de cap i li deia a la meua mare: "Si açó té que ser tots els dies em pareix que m´ho deixe". Però tal com vaig anar treballant vaig aprendre i també vaig fer cursos per aprendre estratègies per a ensenyar i cada vegada vaig disfrutar més.

-Per què et vas jubilar?

-Jo podia quedar-me tres anys més fins cumplir els 65 però com que tenia que començar una promoció nova de xiquets de tres anys, pensant que igual els tenia que deixar en 4 o 5 anys, em va saber mal i vaig preferir, abans de conéixer-los, jubilar-me.

També em vaig jubilar per a poder fer altres coses que em feien il.lusió i no havia pogut fer ja que el meu horari com el vostre és molt intens.

-A què et dediques des de que t´has jubilat?

-Des de que m´he jubilat encara no he pogut dedicar-me plenament a fer les coses que m´agraden perquè han sorgit temes a resoldre, sobre tot familiars. Jo crec que una persona jubilada en una familia fa molta falta perque sempre hi ha algun que et necessite. Però sí que faig algo que m´agrada molt: vaig dos dies a la "Universitat para mayores" amb companys més o menys de la meua edat i ens ensenyen moltes coses i a mi una de les coses que sempre m´ha agradat és aprendre i tindre amics i amigues.

-Trobes a faltar  l´escola?

-Al principi, al mes de setembre, la veritat és que m´enyorava però anava a passejar vora el mar i mirant el mar m´alleujava. Tenia sensacions rares; pensava: ja no tinc que tornar al cole, ja no veuré a diari als alumnes...Però al començar la universitat poc a poc la meua ment va anar canviant de registre, vaig anar resituant-me en aquesta nova etapa de la meua vida.

El que sí que faig és evitar passar prop d´un cole per a no sentir als xiquets perque això desperta la meua enyorança.

-Com creus que t´haguera anat la vida si no hagueres sigut mestra?

-Encara que m´haguera agradat estar en el món artístic i ser presentadora de tv o de ràdio no sé com m´haguera anat.

Sí que vos dic que encara que era una il.lusió no ha sigut una frustració perque en l´escola m´he realitzat moltíssim, no al 100% sinó al 3000%

-Quants anys tenies quan vas llegir el teu primer llibre tu sola?

- Uns 4 anyets.

-Et vas casar alguna vegada?

-Si, em vaig casar als 22 anys.

-Tens fills? Com es diuen?

-Tinc un fill que li diuen Antonio i estic molt orgullosa d´ell.

-Eres de Castelló?

-Sóc de Castelló i em senc molt castellonera. La familia de ma mare era llauradora de Castelló per tant les arrels castellonenques són profundes. Mon pare procedia de Peníscola per això la mar està molt present amb mi.

-Tens o tenies alguna afició?

-El que més m´agrada és caminar observant el paisatge, respirant conscientment, nadar...Actualment també considere la meua afició anar a la universitat perque el pla és disfrutar d´aprendre.

-Quin és el teu esport preferit?

-Sempre ha sigut la natació però quan no pot ser camine.

-Alguna vegada has eixit d´Espanya?

-He estat en França i Andorra.

-A quin país t´agradaria viatjar?

-M´agradaria viatjar a Holanda i al nord d´Europa.

-Toques algun instrument?

-El pandero(jajajaj) com ja sabeu vosaltres.

-Mantens amistat amb Rosa Armelles?

-Si, hem seguit veient-mos tot el temps perque a més compartim aficions: l´agricultura, classes de relaxació...

-Tens algun cantant preferit?

-Tinc dos: Joan Manel Serrat i Paco Muñoz, el de les cançonetes que vos ensenyava . També m´agrada molt Roberto Carlos.

-Quins programes de televisió prefereixes?

-No veig la tele, sóc molt aficionada a escoltar ràdio. La tv m´avorrix molt i pense que hi ha molts programes que són inútils. Sols veig algun programa si me l´han recomanat o és un tema o notícia interessant.

-T´agraden els animals?

-M´agraden moltíssim i he conviscut amb dues gates i ara tinc dos gossos.

-Quins prefereixes? Tens algun?

-A mi de vista m´agraden tots els animals especialment els aquàtics que m´entusiasmen.

A l´hora de conviure amb ells els gats tenen una forma de comportar-se que és molt interessant perquè són molt independents però el carinyo i l´alegria que donen els gossets és una passió.

-T´agrada llegir?

-M´agrada molt llegir i el que més llig són els periódics perque m´encanta estar informada. També m´agraden molt les biografies.

-Quin és el teu llibre preferit?

-Els meus llibres preferits en este moment són els que tracten sobre l´alimentació. A banda llig els llibres que ens recomanen a la Universitat: de història, geografia...

-Quin és el teu menjar preferit?

-El meu menjar preferit és el peix en totes les seues variacions: en caldo, amb arrós, a la planxa, guisat...

-Saps conduir?

-Sí, sé.

-Quins consells donaries als estudiants de les noves generacions?

-Que estudien molt, que siguen molt positius, que no busquen els defectes en les altres persones sinó que positivitzen sempre el que ocorre, que no malpensen, que intenten ser feliços que s áconseguix així i que respecten molt als adults: mestres, als papas, als iaios.

Hi ha persones que deixen emprenta ; tu eres d´eixes, Tere, i nosaltres som la prova!