Zipi y Zape y el club de la canica

El dia 28 anirem als cines del Grau a vore la pel.licula "Zipi y Zape y el club de la canica". Aquesta és la que ha triat aquest any la campanya Cinèma en Valors. 

" Z ipi i Zape són dos germans que són enviats pels seus pares durant les vacances d’estiu al Centre de Reeducació Esperanza, com a castic per haver robat un examen. A ells el que més els molesta és que els castiguen, perquè el que tenen més clar de tot és que l’estiu està fet per a jugar, però quan arriben a l’escola només per a xics dins d’un furgó enreixat se n’adonen que ho tindran molt difícil. Només arribar els requisen tot allò que els podria servir per a jugar, els col· loquen com a uniforme un pul· lòver roig de mànega curta i el director els recorda que rebran el regal més preat per a ser profitosos membres de la societat: la maduresa. Allí estan prohibits els inconformismes, les rebel· lies i les activitats infantils com els jocs, perquè com els diu el director “el panoli es cria jugant i l’home de bé treballant”. Junt amb els seus dos nous amics Microbio i Filo, grup al qual més tard s’unirà Matilde, decidixen ser formals de dia però passar a l’acció clandestina a les nits com a forma de resistència enfront de les regles absurdes de la residència, i es constituïxen en el Club de la Canica, adoptant com a símbol “la B de victòria” (!).

Zipi i Zape
Són dos germans acostumats a fer gresca allà per on passen. Els seus pares els han castigat a passar l’estiu en el Centre de Reeducació Esperanza, on regix una disciplina quasi castrense a càrrec del despòtic director, a qui li posen el malnom de Falconetti per tindre un pegat en un ull, com el malvat de la sèrie Hombre rico, hombre pobre. A l’internat els col· loquen un uniforme amb un pul· lòver roig i una camisa blanca i els prohibixen jugar, amb la disculpa que el joc no és educatiu, i són castigats diverses vegades a quedar-se aïllats en la sala de meditació quan cometen la més mínima infracció. Els dos germans decidixen rebel· lar-se i juntament amb dos companys amb els quals s’asseuen a la taula del menjador i la neboda del director, creen el Club de la Canica per a fer malifetes nocturnes que desconcerten la direcció i els autoritaris vigilants. Més tard descobriran un estrany i misteriós mapa que estava amagat en l’estàtua del fundador del Centre i es posen en marxa per a tractar de descobrir com arribar fins al tresor de diamants, que pareix estar amagat en algun lloc de l’edifici.

Matilde
És la neboda del director del Centre. Al principi pareix una xica manifassera i un poc bleda, però després de demostrar la seua vàlua i habilitats entra a formar part del Club de la Canica i resulta essencial per a descobrir el mapa del tresor i per a donar ànim i idees als seus companys. Li encanten els llibres, és molt simpàtica i Zipi es comença a sentir atret per ella. El mateix li passa a Zape i això provoca la gelosia del seu germà i que li conte al director que ells són els que formen el Club que ha perpetrat totes les bromes. El director vol tornarla amb els seus pares, però abans que puga fer-ho aconseguix amb els seus amics trobar la solució del mapa del tresor i desemmascarar el seu malvat oncle.

Falconetti
És el director del Centre Esperanza, que està tort. Ell ha convertit el Centre quasi en un camp de concentració on té aterrits professors i alumnes. La principal prohibició és la de poder jugar, i imposa el castic de l’aïllament en una sala de meditació per a doblegar els alumnes díscols. Però el seu afany inhumà de disciplina amaga un secret: quan era menut i ja havia perdut un ull, son pare li va traure d’aquest mateix centre per oposar-se als jocs que el fundador Esteban Esperanza preconitzava, i el va humiliar dient-li que no serviria per a res. Com a venjança es va fer més tard amb el centre per a humiliar els alumnes que acull, i de pas buscar entre els joguets que requisa quan entren, i els que allí va emmagatzemar el seu predecessor, el tresor que creu que ha amagat."

(Tret dels materials que ens han enviat)