Per Nadal un xiquet
anomenat Miquel esperava amb molta il.lusió que el Pare Nöel
vinguera a sa casa i li portara un gos. Per aixó el xiquet li va
preparar un regal: llet amb galletes.
Quan Miquel es va posar
a muntar l´arbre de Nadal li va paréixer que les boles no eren
prou boniques així que va anar a comprar unes noves per a que li
agradaren a Pare Nöel.
Quan va arribar a casa i
les va posar a l´arbre li van agradar molt però aleshores es va
adonar que li faltaven llums així que va córrer a comprar les llums
més boniques que va trobar. Arribat a casa les va muntar i també va
col.locar l´estrela. Qué bonic que li havia quedat l´arbre! Segur
que al Pare Nöel li agradaria!
Aquella vesprada, ja
muntat l´arbre, va passar per casa d´un amic i va notar que era
molt pobre i estava trist perquè no tenia arbre de Nadal així que
Miquel se´n va anar a casa, va agafar el seu arbre i el va portar a
casa del amic. Molt emocionat i agraït li va donar un abraç molt
fort. Miquel tornava cap a casa seua molt content per haver fet feliç
al amic i quan va entrar per la porta va obrir els ulls com a plats
perquè hi havia un preciós arbre de Nadal, un gosset i una nota del
Pare Nöel que deia:
"Molt Bé, has
ajudat a un xiquet pobre; mira per la finestra"
Miquel ho va fer i va
veure al Pare Nöel amb el seu trineu que li feia gestos de que
eixira. Miquel, meravellat, va eixir, es va arrimar al Pare Nóel i
aquest li va dir que si volia anar amb ell a repartir regals. Ja
podeu imaginar la resposta de Miquel! Miquel va muntar al trineu amb
el pare Nöel i es va passar la nit ajudant-li.
Quan arribaren a la
casa de l´amiguet de Miquel el Pare Nöel li va deixar moltes,
moltes coses: menjar, roba, joguets...i Miquel estava mol, però que
molt feliç!
Conte contat, conte
acabat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario