XIMO I EL GAT MAPITRONIK per Víctor Ruiz

Ximo és un xiquet de pèl roig i pell blava. Tots els coneixien com a Ximo Marciano. Els pets de Ximo Marciano no sonaven com els de la resta de xiquets sino que més bé semblava com una desbandada d´elefants.

Per si pareguera poc no era l´única raresa de Ximo Marciano doncs també era molt popular per la seua habilitat d´engolir les carlotes per l´orella dreta ja que per l´esquerra mastegava els xiclets amb tal mestria que havia sigut campió internacional de fer bufes amb xiclet amb l´orella, tal volta per ser l´únic que es va presentar al concurs.

Esta raresa de les orelles de Ximo li dificultava escoltar per les oïdes ajudant-se, per a escoltar bé, dels peus, raó per la qual anava sempre descalç. La resta d´aliments se´ls menjava per la boca, a excepció, evidentment, dels espaguetis i fideus que aspirava pel nas. Tot i aixó Ximo era un xiquet tan normal com la resta.

La vida de Ximo va canviar radicalment quan va aparéixer el gat Mapitronik. Este gat, meitat gat meitat robot, procedia del planeta Enunlugardelagalaxiadecuyonombrenomeacuerdo també conegut com M.I.A.U. La misió d´aquest gat era emportar-se totes les pedres de la Terra perquè eren necessàries en el planeta M.I.A.U. per a l´eliminacióde residus orgànics.

Una vesprada Ximo Marciano anava caminant per un parc proper a sa casa quan va sentir un soroll estrany que venia de darrere d´uns matolls. Ximo es va arrimar sigilosament i...Sorpresa! A l´altre costat hi havia un gat d´aproximadament un metre d´alçada i que es mantenia en peu amb les seues potes traseres que semblaven de robot.

Ximo al veure´l va caure. El soroll de la caiguda va alertar al gat que va dir

-Qui eres? Què fas espiant-me?

-Em dic Ximo. I no, no t´espiava.Només et mirava perquè eres un gat molt estrany.

-No sóc un simple gat, sóc un cibergat. Em diuen Mapitronik i vinc del planeta Enunlu..., resumint, M.I.A.U.

-I què fas a la Terra?

-He vingut a emportar-me totes les pedres de la Terra al meu planeta. El planeta M.I.A.U. Està habitat només per gats i necessitem pedres per als seus residus orgànics.

-I què merda són els residus orgànics?

-Doncs aixó, merda

-Però, et vas a emportar totes les pedres per aixó? Menuda merda de missió!

-Escolta Ximo, tu no seràs un d´eixos xiquets rarets de la Terra, veritat?

-Raret jo? Tu flipes, tio!

-Bé, xiquet, surt d´ací i no em molestes més.

Ximo se´n va anar pensant que si el gat s´emportava totes les pedres els xiquets no podrien jugar a tirar-se pedres i els nostres gats tampoc tindrien pedres per a fer les seues necessitats.

Ximo va tornar on estava el gat i abans de que el vera es va agenollar posant el cul cap al gat i va deixar surtir un fort pet. El vent del pet va fer que el gat isquera volant fora de l´órbita terrestre

I colorin colorat este gat ja ha volat!