EL CIM DE LA MUNTANYA

Hi havia una muntanya molt alta en Anglaterra i un dia hi van arribar tres marcianets d´uns colors molt bonics. Un d´ells era roig , l´altre blau i el darrer, que era xica, era de color violeta. Els seus noms eren Tustús, Honkon i Ganga.

Aquells marcianets que eren molt savis van visitar el poble que estava al cim de Maikesy que així es deia la muntanya. Un habitant li digué a Tustús

• Who are Honkon and Ganga?

• - Però que diu este borinot!-va exclamar Tustús

Ganga, que era la més sabuda dels tres li va dir al germà

-Tu! Tu eres el borinot! Però no veus que parla en anglés?

-ja que eres tan setciències, què significa?

Honkon contestà:

-Jo ho se!

-A veure, què significa?

-Que eres un borinot de primera classe!

-Un altre que està d´acord amb mi , significa: Qui són Honkon i Ganga?

-Són els meus germans- va dir Tistús mirant a aquell veï que li havia preguntat.

-En anglés es diu "They are my brothers- va dir Ganga

• Com es diu "Com et dius?"- va preguntar ara Tustús a la seua germana

• What´s your name ?- li respongué Ganga

Aleshores l´home que havia estat escoltant va dir:

-My name is Lisandro

I així van estar tot el matí xerrant com van poder. Per la nit van anar a casa Lisandro a sopar perquè Honkon que era molt llepol havia sentit que la dona de Lisandro havia preparat coquetes de poma molt bones.

Però quan van obrir la nevera buscant les coquetes ja no estàvem; decebuts se´n van anar a dormir a la seua nau.

Al dia següent els marcianets van trobar a Marina ,la dona de Lisandro que era d´origen espanyol, i li van dir

• Anem a fer una fira al camp, vols vindre?

• Val, però...què aneu a fer?

• Paraetes, una xicoteta fira per als xiquets i un discurs.

• I aixó, per què ho feu?-va preguntar Marina

• Com acomiadament perquè ens anem a una altra ciutat.

I així va ser, a la vesprada van fer la fira i en arribar l´hora del discurs...

-Habitants de Maikesy, ens anem a una altra ciutat i encara que vosaltres parleu anglés i nosaltres valencià ens hem entés perque amb voluntat de comunicar-se les llengües no són obstacles. Ara ens despedim com amics.

• On aneireu?- els van preguntar.

• A Castelló, a l´Espanya.

I des d´aquell dia Tustús, Honkon i Ganga es troben a Penyagolosa.

Autora: Saray Traver Tena

C. P. Vicent Artero 6é B