Ortogragia: L´ús del guionet

El guionet (-) és el signe ortogràfic que s'usa per a unir mots originàriament diferents. S'utilitza en els casos següents:

1.  Davant dels pronoms febles quan van darrere del verb : escriu-la, dóna-li'n; pensa-t'ho, posa-n'hi.

2.  En els numerals composts, per a unir les desenes i les unitats. i les unitats i les centenes (regla de DUC): vint-i-un, vint-i-tres,…; trenta-tres, cinquanta-cinc...

3.  En els composts en què figura el nom d'un punt cardinal: nord-est, sud-oest, nord-nord-est, sud-africà, nord-americà, nord-atlàntic.

4.  En els composts repetitius i expressius: a corre-cuita, bum-bum, but-but, catric-catrac,   ping-pong, piu-piu,  tic-tac, xino-xano...

5.  En els composts formats per dos mots en què el segon element comence amb r-, s- o x- i el primer acabe amb vocal: guarda-rodes, nou-ric, penja-robes, poca-roba, porta-revistes, vila-realenc;  espanta-sogres,  mare-selva, mata-segells,  para-sol,  penya-segat,   para-xocs...

6.  En els composts abans-d'ahir, adéu-siau,  despús-ahir, despús-anit, despús-demà...