Fotos bioparc

L´esmorzar
































L´aula de natura



















































L´espectacle d´aus































El dinar

Visita a Bioparc

El dimecres anirem al Bioparc. Si voleu preparar-vos podeu entrar a la seua pàgina. Només cal que fiqueu en Google "Bioparcvalencia.es" i navegueu pels seus apartats.

La llegenda de Sant Jordi

Fa molt i molt de temps, el poble de Montblanc era devastat per un monstre ferotge i terrible, que podia caminar, volar i nedar, i tenia un alè tant pudent, que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l'aire i produïa la mort a tots els qui el respiraven.

El mostre era l'estrall dels ramats i les persones, i per tota aquella contrada regnava el terror més profund. Preocupats per la situació, els habitants de Montblanc van pensar en donar al drac, cada dia de menjar a una persona, per intentar calmar-lo. El problema, era trobar la persona que vulgues sacrificar-se cada dia per ser devorada pel drac.

I així fou com després d'una llarga discussió, els vilatans van decidir sortejar cada dia qui seria la persona que aniria a para a l'estomac del drac.I així ho feren, i sembla ser que la jugada els va sortir bé, l'abominable bèstia se'n deuria sentir satisfeta, per que deixà de fer estralls i malifetes per aquelles terres.

Però heus aquí que un dia, la sort feu que li toqués ser devorada a la filla del rei. La jove princesa era molt simpàtica, amable, bonica, elegant. Tenia el cor de tots els ciutadans robats, i per aquest motiu centenars s'oferiren per substituir-la. Però el rei, afligit i adolorit, fou just i sever, la seva filla era com qualsevol altre. Si li havia tocat hi havia d'anar.

I així fou com la jove donzella sortí del castell per trobar-se amb la bèstia, mentre tot el poble mirava desconsolat i afligit com la princesa es dirigia cap al sacrifici. Però mentre la noia es dirigia cap al cau del monstre, un jove cavaller, amb una brillant armadura , muntat sobre un cavall blanc, La donzella se'l mirà i l'advertí:

- Fugiu! fugiu ràpidament d'aquí! noble cavaller, si us quedeu per aquí, apareixerà la bèstia i només us vegi us devorarà.

El jove cavaller, se la mirà i li contestà

- No patiu jove donzella.Si sóc aquí es per què hi he vingut expressament. He vingut des de molt lluny per protegir-vos a vós i a alliberar el vostre poble d'aquesta fera.

No va tenir temps ni de dir això, que de cop i volta va sortir la fera, davant l'horror de la princesa i el goig del cavaller. Va començar una intensa però breu lluita, fins que el cavaller li va clavar una bona estocada amb la seva llança, que va deixar malferida a la terrible bèstia i la matar. De la sang que en brollà, en sorgí ràpidament un roser, amb les roses més vermelles que la princesa hagués vist mai, roser del que el jove cavaller en tallà una rosa i li oferí a la princesa.

Dia internacional del llibre

El Dia Internacional del Llibre és una festivitat celebrada a nivell internacional amb l'objectiu de promoure la lectura, que té el seu orígen en la Diada de Sant Jordi celebrada a Catalunya, on ha estat tradicional des de l'època medieval per als homes per donar roses a les seves amants, i des de 1925 per a la dona a donar un llibre a canvi.

A espanta el 1930, es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de l'enterrament de Cervantes.

Més tard, el 1995, la UNESCO instituïa el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor.

Cal recordar que un 23 d'abril també va morir Josep Pla (1897-1981), escriptor català, i el 23 d'abril de 1616 del calendari julià (3 de maig de 1616 del calendari gregorià) també va morir William Shakespeare (1564-1616), escriptor anglès.

També és la data de la mort de Miguel Lluís Vives, Inca Garcilaso de la Vega, el naixement de Maurice Druon, Vladimir Nabokov, Manuel Mejía Vallejo i Halldor Laxness.

Experimento con imanes

He encontrado esto en una dirección muy interesante:
El rincón de la ciencia

Hay muchos experimentos. Os dejo uno

El aluminio y los imanes (PR-31)
M. A. Gómez (IES Victoria Kent, Torrejón de Ardoz)

El aluminio es un material (un metal) que todos conocemos y sabemos que no es atraído por los imanes. Para comprobarlo nos basta con acercar un imán a cualquier objeto de aluminio de los que hay en las casas: ventanas metálicas, recipientes de cocina, papel de aluminio (del que se utiliza para envolver los alimentos, adornos, etc). Sin embargo, podemos conseguir que un imán ejerza una acción sobre el aluminio y vamos a comprobarlo con un sencillo experimento.

¿Qué necesitamos?

Un pequeño recipiente de aluminio de los que se utilizan para hornear postres o para hacer flanes. Si no lo tienes a mano, puedes fabricarte uno con papel de aluminio tomando como molde la parte de abajo de un vaso. un imán un hilo fino

¿Cómo lo hacemos?

Vamos a colocar el recipiente flotando en un plato con agua. El objetivo es disminuir el rozamiento y que el recipiente se pueda mover más o menos libremente. Después vamos a colgar el imán de un hilo y lo vamos a hacer girar, sobre si mismo, lo más deprisa posible (basta con retorcer el hilo). Al colocar el imán girando en el interior del recipiente veremos como reacciona éste. El recipiente comienza también a girar. Cuando el imán cambia el sentido de giro, también cambia el sentido del recipiente.

Atención. Hay que tener mucho cuidado para que el imán no roce con el recipiente. Si se tocan, el giro será debido a los golpes que recibe.

Algunas sugerencias:

• Cuanto más potente sea el imán mejor saldrá el experimento. Además, si es grande y se encuentra próximo a las paredes se observará mejor el efecto
• La velocidad de giro también influye
• Los polos del imán tienen que estar en el plano horizontal, perpendiculares al eje de giro

¿Por qué ocurre esto?

El efecto es debido al movimiento del campo magnético con respecto a las paredes del recipiente. Cuando un conductor (en este caso el recipiente metálico) se mueve en el seno de un campo magnético (el generado por el imán) o el campo magnético se mueve con respecto al conductor, el conductor responde tratando de anular el efecto del imán: se generan corrientes inducidas que crean un campo magnético contrario al que actúa que, en este caso, provoca que se mueve el sistema. Se trata de un ejemplo de la conocida como Ley de Lenz.

Mandales

Anem a fer mandales a l´hora de plàstica. Ací vos deixe alguns de mostra.

De la Viquipèdia:

"Un mandala (मण्डल), literalment "cercle" o "roda" en "sànscrit", és un dibuix, pintura o baix relleu normalment amb trets geomètrics que es desenvolupa a partir d'un punt central o axial a de fins a formar normalment una figura circular o concèntrica. S'hi poden trobar punts o eixos de simetria de manera que tot el dibuix està subordinat i equidistant respecte d'aquest punt central."

Titelles amb material de desfeta

Amb pasta de paper maché que ens va sobrar de les màscares vam fer el pèl sobre una bombeta gastada.

Una vegada sec vam pintar la cara




















Amb retalls el vestit; després vam pegar mans i titella acabada.

Classificant e identificant conquilles

Haviem replegat moltes mostres. Poques vegades, diu Josep Lluis, es troba tanta varietat. Isa, en tots els anys que porta fent aquesta visita a les platges, tampoc havia vist tantes.
Vam passar molta estona a l´aula treballant per equips triant les millors i buscant els seus noms. En la foto es veu part dels treballs.

Isa estava orgullosa de nosaltres tant per la nostra actitud, interés i comportament durant l´eixida com pel treball realitzat.

Platgetes de Bellver, Orpesa

L´antiga via del tren s´ha convertit en una via verda. Vam caminar un troç en direcció cap a la "Torre Colomera"

Observem construccions en barrancs




















La primera cala que visitem és de cudols















Aprenem sobre vegetació: màquia.
La màquia és una formació vegetal densa i ombrívola formada per arbustos alts (1,5-2 m) adaptada a la sequera, és típica del clima mediterràni.

Les espècies vegetals a la màquia són força variables, s'hi troben espècies arbustives (arboç, marfull,llentiscle,margalló, esparraguera, etc) però també es poden trobar alguns arbres de mida reduïda, com l´alzina , el roure, l´auró negre, el coscoll, pi blanc, garrofer.....

Margalló,vegetal de la familia de les palmeres. Antigament les fulles s´utilitzaven per a confeccionar estore, escombre, cabassos...

Llentiscle i aritjol.
Llentiscle, de la familia dels anacards i pistatxos.La seva saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usaba com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d´ortodòncia, per a fabricació de vernisos així com en pastisseria i en fabricació de licors.

Aritjol, planta liana també anomenada sarsaparrella.

Lavanda,Tenen usos medicinals (tranquil·litzants) i en perfumeria.
També vam veure romer i timonet.

Albada,arbust amb fulles grisenques.

Fonoll marí, planta amb propietats antiescorbútiques perquè conté vitamina C. És per això que ja els antics navegants se n'emportaven en llurs travessies.

Restes de posidònia, planta aquàtica (no alga). Antigament s'havia utilitzat com a protecció en el transport de materials delicats com el vidre. També com a insecticida, matallassos i coixins, com a planta medicinal, com farratge(aliment) dels animals.














Algues verdes. També en vam veure de rojes i de brunes















Josep LLuis va trobar un "Cogombre marí" ja mort.

Esponja.

Va ser l'anglès John Ellis,el 1786, qui va declarar que les esponges són, de fet, organismes animals. Ellis va observar els moviments de retracció i expansió dels porus del cos de l'esponja, així com els corrents d'aigua que travessen el seu cos.No obstant això, a les esponges els manquen algunes característiques dels animals típics: no tenen teixits totalment diferenciats. En certa manera es podrien considerar equivalents a colònies de cèl·lules on cadascuna d'elles continua alimentant-se per si mateixa.

Platja del Serradal

Ungla de gat o ungla de lleó, planta invasora d´origen peruà.
















Petjades de gavina














La séquia aboca aigua molt bruta del drenatge de la Marjaleria.













Aquest és un corriol camanegre del que vos va parlar Josep LLuis.