NAIARA

Avui Naiara i la seua mare han confirmat que es trasllada al C. Lope de Vega que està més prop de sa casa. Ja ens vam despedir el darrer dia de curs per si de cas, però ara que es definitiu sols desitjar-li que li vaja molt bé en tot i que de quan en quan ens vegem. Bona sort, Naiara!

Jugueu amb la música!

En aquesta pàgina podreu tocar el piano, conéixer i escoltar instruments musicals i cantar en karaoke.

EL GATET NEGRITO I MIQUEL per Erika de Líbano

Era un dia solejat d´estiu quan Miquel va observar des de la barraca on vivia que fora es movia alguna cosa. Es va arrimar i va descobrir que es tractava d´un gatet xicotet. El va agafar i el va entrar dins la caseta. Li va posar per nom Negrito perquè era d´un color negre molt fosc.Va estar cuidant-lo molts mesos, fins que es va fer gran.

Un dia Miquel va veure a Negrito acompanyat d´una gateta que en veure´l va fugir entre les canyes. Aixó sols va passar la primera vegada; poc a poc, quan més vegades veia la gateta a Miquel menys por li tenia fins que ja li va tindre tanta confiança com li tenia Negrito. Així va ser que poc després Negrito i la gateta van tindre gatets, quatre cadells: dos gatets i dos gatetes, tots molt bonics.

 

Al cap d´un temps Miquel va tindre que marxar lluny durant sis mesos en els quals enyorava Negrito i la seua familia. Quan per fi va tornar sols va veure a Negrito; no hi havia rastre de la seua familia. Els va buscar sense trobar-los i com que els gats no parlen Tomás no mai va saber què havia passat i on estaven la gateta i els cadells. Al menys es va consolar amb l´estima de Negrito que el va esperar a que tornara.

LA TORTUGA PORUGA per Laura Gas

Hi havia una vegada una tortuga que es deia Nia. Nia era una tortugueta molt bonica amb una closca marró i llisa a la que li agradava córrer, jugar i divertir-se, però Nia tenia un problema : tenia por a l´aigua.

Quan anava a jugar les seues amigues l´animaven a entrar a l´aigua però Nia es negava i s´anava a jugar a "conillets a amagar", el seu joc preferit.

Un dia, sense saber com, es va despertar en un desert. Havia d´ eixir d´allí així que es va posar a caminar. Va estar caminant dies i dies fins que va a arribar, a la fi, a la vora d´un llac molt ample i poc llarg. Nia va pensar que si el rodejava caminant tardaria mesos i si passava nadant sols tardaria unes hores. Però Nia tenia massa por i no es decidia.

Encara hi estava pensant quan va aparéixer una tortuga molt gran que li va preguntar que feia allí.

Nia li va contar com havia arribat i quin era el seu problema.

La gran tortuga es va presentar:

-Em diuen Fizi, i tu?

-Soc Nia-li va respondre la tortugueta- M´ajudaries a travessar el llac?

-Clar que sí!-digué Fizi

I així Fizi va a ajudar Nia a superar la seua temor a l´aigua i juntes travessaren el llac.

 

-Adeu, Nia!

-Adeu, Fizi i gràcies!

Així es van despedir les dues tortugues i Nia va continuar el seu camí fins a arribar a una selva molt gran. Nia es va endinsar però per molt que caminava no trobava la eixida. Quan va caure la nit, esgotada, va decidir dormir sota un arbret. Per sort al dia següent va poder eixir de la selva i molt prop es va trobar amb una parada d´autobus. Es va muntar al primer que va passar i així va ser com va poder tornar a casa seua.

En arribar va contar als seus pares la seua aventura. Després va anar a jugar amb les seues amigues a la llacuna on sempre anaven i ella, per fi, va nadar i jugar com totes. Que gran, bonica i divertida li va paréixer ara a Nia la llacuna!. Des d´aquell dia Nia passava hores i hores a la llacuna així que els pares, feliços perquè Nia havia superat la por a l´aigua, van decidir que es mudarien a viure a la vora de la llacuna.

JOCS DE VOCABULARI

Clicant damunt la imatge podreu entrar a una pàgina on els jocs proposats vos enriquiran el vocabulari i potser milloreu les faltes... a banda de moltes altres coses.

Com voreu hi ha varios nivells i dins de cada nivell diferents propostes.

LECTURA EFICAÇ

Si cliqueu a la imatge entrareu a una pàgina  on hi ha jocs diferents que milloren la lectura entrenant la percepció, la velocitat, l´exactitud... Ho recomane especialment a aquells de vosaltres que llegiu massa lent, vos equivoqueu en paraules...i també als avorrits perque és prou divertit.

En aquesta altra també trobareu jocs i classificats pel que desenvolupen

REPASSAR CONTINGUTS DE CINQUÉ

Com vos vaig dir podeu repassar continguts de cinqué de manera interactiva entrant a aquesta pàgina de l´editorial ANAYA

Recordeu que al menys 20 dies abans de retornar a l´escola vos aconselle doneu una repassada a cinqué. Així com un esportista no pot esta molt de temps sense entrenar-se perque perd "forma", així passa amb els estudiants.

FI DE CURS: darrer dia del curs

 

Ahir un dels tubs no es va obrir a l´escenari; avui ho hem intentat

No hem pogut i al final Rubén ha fet un forat i ha aconseguit fer una pluja brillant

FI DE CURS: Festa en la Pérgola

Les fotos no han eixit massa bé. Si algun pare/mare en té algunes i vol passar- me -les jo les pujaré. Gràcies.

L´esmozar

 El ball

Gràcies al pare de Victor que m´ha passat un video he tret algunes imatges més del ball.

 

 

BEQUES DE MENJADOR curs 2013-2014

Passeu als vostres pares aquest avís i que ells els passen a altres

Ja podeu passar pel col.legi per arreplegar la Instància de sol.licitud d´Ajudes de menjador.El plaç per demanar serà fins al 12  de juliol adjuntant el següents documents:

-Instància (replegar instància en el col.legi)

-Fotocòpia NIF/NIE del sol.licitant i cònjuge

-Fotocòpia del Llibre de Familia per acreditar la composició de la unitat familiar

-Justificant situacions sociofamiliars

HORARI SECRETARIA

-De dilluns a divendres de 9 a 13 hores de JUNY

-De dilluns a dijous de 10 a 13 hores mes de JULIOL

PREMIS DE LECTURA 2013

Laura Gas i Sara Nedjam han sigut les guanyadores d´aquest curs i avui han rebut com a guardó un llibre cadascuna.

UN PARTIT MOLT INTERESSANT per Marc Montañés

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Ximo que vivia en Castelló. Un dia ell i la seua familia van tindre que traslladar-se a viure a La Vila Joiosa i com que no tenia amics sa mare el va apuntar a un equip de futbol que entrenava quatre dies a la setmana per a que es fera prompte amics.

Després del primer entrenament el xiquet li va dir a sa mare que li havia agradat molt.

El següent dissabte va jugar el seu primer partit contra el Morella. Ell jugava per la banda esquerra i per una errada d´ell van perdre 0 a 1 perquè va marcar un gol al seu propi equip. Ximo va tornar a casa molt trist perquè els xiquets de l´equip el van criticar molt.

La seua mare el va consolar dient-li que era el seu primer partit i encara no savia jugar i que no es preocupara massa que prompte serien els seus amics. Malgrat les paraules de la mare Ximo se´n va anar trist a l´habitació i a l´hora de sopar no tenia gana i no va menjar res.El diumenge seguia trist i no va eixir de casa en tot el dia.

Durant la setmana, als entrenaments, Ximo va anar perdent la tristesa i el divendres ja estava il.lusionat en el partit d´eixe dissabte que era contra el Moró, un partit molt important perquè si el guanyaven eren campions de la lliga.

Ximo va eixir molt nerviós al camp però els seus amics de l´equip el van animar. Poc a poc va agafar confiança i no fallava ni un passe. Estava molt content i animat corrent pel mig del camp quan va enganxar el baló, va xutar a porteria i va marcar un gol per tota la esquadra.

 Tot l´equip el va abraçar i felicitar.

Va continuar el partit i el Moró va empatar. Aleshores, quan ja quedava sols un minut, Ximo va tornar a enganxar el baló, va xutar amb tota la seua força i va marcar un altre gol, el gol de la victòria. Entusiasmats tots es van tirar damunt d´ell i van voler que fóra ell qui replegara i alçara la gran Copa de la lliga.

Ximo no va deixar de jugar a futbol i va arribar a ser tan bon jugador que el va fitxar el Reial Madrid.

UN REGAL HI HA QUE APRECIAR-LO per Izan Martinez

Hi havia una vegada, a l´any 2126, un xiquet que es deia Joan i vivia en Vila Alegria, un poble xicotet que havien construït en una comarca de Castelló.

Ell anava al col.legi amb el seu monopatí volador i aquell dia estava molt feliç perquè era el dia del seu aniversari. Estava més content que unes castanyoles.

Arribat el moment de la seua festa els amics li van fer molts regals. Antoniet li va regalar una discoteca de butxaca que quan l´encenies et posaves a ballar en l´aire; Raquel li va regalar un llapis màgic que quan li deies una paraula o una frase a un micròfon que portava incorporat ho escrivia tot sol. Tots els amics li van fer regals molt divertits però quan va obrir el regal del seu amic Jordi es va quedar molt estranyat. Era un joc anomenat " L´oca".

Jordi li va explicar les regles del joc:

-Hi ha que tirar el dau i el nombre de puntets que ixen t´indiquen quantes caselles tens que moure la teua fitxa. Si caus en el dibuix de l´oca et mous fins un altres dibuix d´oca.

Joan li va fer moltes preguntes a Jordi

-El dau es tira pressionant un botó? La fitxa es mou sola? El joc va amb piles?

Jordi li va respondre a totes les preguntes amb un no i li va dir que era un joc del segle passat.

Quan va acabar la festa els amics se´n van anar a casa seua i Joan es va quedar jugant a "L´oca" però no li va agradar.

Al dia següent a l´escola li va contar a Jordi que el joc no li havia agradat perquè tenies que tirar el dau, moure la fitxa...

Uns dies després Jordi va tindre un accident molt greu i el van portar a l´hospital on li van posar molts medicaments de "cura instantània" però ninguna servia i cada vegada es posava pitjor. Al final Jordi va morir.

Joan va anar a l´hospital i es va posar a plorar al costat de Jordi.

Un metge el va veure i li va dir que Jordi ja havia mort i que no podia fer res per reviure al seu amic.

Joan, afligit, va anar a l´Ajuntament perquè pensava que l´alcalde podria saber per què havia mort Jordi ja que ell sabia molts secrets de Vila Alegria.

En arribar a l´Ajuntament va veure una cua enorme de persones que també volien parlar amb l´alcade i va tindre que esperar molt de temps en al cua.

Quan va ser el seu torn va entrar i l´alcalde li va dir que era massa menut per a presentar-se sense els seus pares.

Joan li va respondre que sa mare estava dormint i que no havia volgut despertar-la. L´alcalde li digué que l´escoltaria però que fóra ràpid. Joan, aleshores, li va preguntar si sabia per què havia mort el seu amic sent que li havien donat els millors medicaments. L´alcalde li va dir que podia ser una mort normal o que algu l´havia desil·lusionat molt. Joan es va quedar pensatiu uns segons i li va preguntar

-si l´ha desil.lusionat algu...hi ha una cura? 
-L´unica cura es divertir-se amb alló que l´ha desil.lusionat-va contestar l´alcalde.

Joan li va agrair i va tornar a casa. En arribar li va explicar a sa mare on havia anat i per què; aleshores es van posar a jugar amb "L´oca". Joan aquesta vegada es va divertir jugant i quan van acabar se´n va anar a l´hospital amb sa mare per veure si havia segut com l´alcalde li havia dit.

Quan entraren a l´habitació de Jordi van veure amb molta emoció i alegria que Jordi estava viu i que les ferides s´havien tancat. Joan li va fer un gran abraç i es va posar a plorar però d´alegria. Quan es va tranquilitzar li va dir que es divertiria molt amb ell jugant els dos a "L´oca".

 Aquell dia Joan va comprendre per què el poble es deia Vila Alegria.

EL GOSSET PERDUT per Sara Nedjam

Marta és un xiqueta de deu anys de cabells castanys, alta i prima. Té un gos al que crida Budy i és el seu millor amic. Cada dia, al eixir del col.legi, Marta fa els seus deures i després se´n va al parc a jugar amb el seu gosset.

Un dia el gosset va veure un gat i el va perseguir. Marta no podia córrer tant com el gos i el va perdre de vista.

Molt trista Marta va tornar a casa i sa mare li va preguntar

-Que et passa, filla?

-Es que he perdut el gosset

-No et preocupes, demà posarem cartells pel barri. Algú el trobarà, ja veuràs- la va consolar la mare.

Al dia següent Marta i sa mare es van alçar ben prompte i van posar cartells per tot arreu. Després Marta se´n va anar al col.legi i sa mare a casa per si algú trobava el gosset i cridava.

Al cap d´una estona una xiqueta del barri va trobar el gosset i va avisar a la mare de Marta. Així va ser que quan Marta va tornar a casa després de l´escola la mare li va donar el gosset i Marta es va posar contentíssima.

 Conte contat, conte acabat.

ELS AMICS per Nacho Ibañez

A Marc i a Daniel els agrada molt el futbol, és el seu espport preferit. Són veïns, viuen un enfront de l´altre i sempre s´enfaden pel mateix ja que un és del Barça i l´altre del Madrid.

A l´escola van conéixer un altre xiquet, Joan, que és de l´Atlètic de Madrid. Tots junts formaven un bon equip i cada vesprada, després de fer els deures, baixaven a la placeta que hi havia baix de casa seua portant cadascú la camiseta del seu equip. Marc portava la del Madrid, Daniel la del Barça i Joan la de l´Atlètic; pensaven que els donava sort.

 

A la placeta jugaven molts partits fins quedar esgotats. De vegades encalaven la pilota i entre tots la recuperaven, per aixó eren tan bons amics perquè s´ajudaven els uns als altres encara que foren de diferents equips.

Un dia, mentre jugaven a la placeta van passar uns homes que es van quedar mirant una estona com jugaven els xiquets perquè jugaven molt bé a futbol. Eixos homes eren de la Federació i tant els van agradar que els van fitxar per al Castelló.

Ha passat el temps i ara els tres amics ja tenen divuit anys, continuen al Castelló i seguixen sent molt bons amics.

L´ENTREVISTA A PILI, LA MARE DE PAU I ADVOCADA

Els companys que van a Alternativa han fet un recull de les repostes que van anotar  quan vam fer l´entrevista a Pili, mare de Pau i advocada, al taller de Ciutadania.

1- Quants anys fa que eres advocada?

Pili:  20  anys aproximadament

2- Per què vas decidir ser advocada?

P.:Volia ser notària però després vaig canviar a advocada que pareixia menys pesat. 

3-Com és o què fas un dia en el teu treball?

P.: Primer mire l´agenda i el correu i després si tinc un judici el prepare i si no faig altres coses. 

4-Quin tipus de casos defenses?

P.: Defense tot tipus de casos però el que més m´agrada és el penal.

5- Quantes classes d´advocats hi ha (rames)?

P.: Hi ha molts tipus: penal, menors contenciós-administratiu, civil, laboral, vigilància penitenciària...

6-Quin ha sigut el teu judici més important? De què anava?

P.: Tots són importants. Alguns m´afecten més que altres.

 

7- Has portat algun cas de delicte molt greu tipus assassinat?

P.: Sí, un.

8-Com es prepara un judici?

P.: Estudiant i consultant llibres de lleis.

9-Què advocats intervenen en un judici?

P.: Dos com a mínims. el del demandant i el del demandat.

10- Qui decideix si un acusat va a la presó o no?

P.: El jutge.

11-Com et sents al defendre al que t´ha contractat? I si el judici és molt important?

P.:Al principi nerviosa i si no es pot fer res més em sent mal.

12- Has perdut algun judici?

P.:Molts perquè hi ha el 50% de guanyar i el 50% de perdre.

13-Has defensat a alguna persona famosa?

P.: No

14- Si un advocat perd un judici, igual li paguen?

P.:Si, igual li haurien de pagar perque ell ha fet el treball

15- Com s´organitzen els advocats?

P.: A través del col.legi d´advocats

  

16- La gent prefereix contractar advocats o advocades?

P.: Depén dels casos, però actualment quasi els dona igual.

17- T´agraden les lleis d´Espanya?

P.: Algunes si i altres, no

18- Quines són les lleis en Castelló?

P.:Hi ha lleis que són del tot l´Estat, altres de la Comunitat, i l´Ajuntament dicta normes concretes per al municipi. Els citadans han de cumplir-les.

19-Quina llei utilitzes més en un judici?

P.: El codi Penal

20- Existeix la cadena perpetua a Espanya?

P.: No.

Més treballs amb petxines de mar

FLORS

 

Quadres

 ALTRES

EL NOSTRE MURAL DE GRÈCIA

Hem confeccionat entre tots un mural sobre Grècia. Isa ha pintat la muntanya que era sagrada per als grecs: l´Olimp, on pensaven havitaven els deus. Nosaltres hem pintat diferents deus i deesses, així com personatges mítics i a la part de baix del mural alguns humans: filòsofs, atleta, polític...

Sòcrates i Plató
Sòcrates  fou un filòsof grec, a qui es considera el fundador de la filosofia occidental. La filosofia ( "amor per la saviesa") cerca per mitjà de la lògica i el raonament, donar una explicació de tots els coneixements possibles i del lloc que ocupa l'home en la naturalesa.
Plató  va ser deixeble de Sòcrates i va desenvolupar un sistema filosòfic: el platonisme.

L´esport a l´Antiga Grècia
Els Jocs Olímpics  els van iniciar els grecs el 776 aC. La primera referència escrita és un llistat de guanyadors de l'any 776 aC : Kerobos  va ser el guanyador d'una cursa de 197,27 metres anomenada stadion.

^Polític
La paraula política deriva de "polis" que era com anomenaven a les ciutats en l´Antiga Grecia. Per als grecs la "política" (participar activament en el govern de la polis) era l'única activitat digna d'un ciutadà mentre que les altres (treballs) s'havien de delegar, en la mesura del possible, als no-ciutadans.

Ciutadans i ciutadanes grecs

 

Guerrer d´Esparta

Esparta va sorgir a mitjan del segle IX aC. Esparta tenia el millor exèrcit de l'Antiga Grècia i era l'Estat més poderós, abans de l’ascens d’Atenes com a potència naval. Va ser la ciutat més important junt a Atenes.

MITOLOGIA

Zeus : déu suprem de l'Olimp, el seu regne és el cel (identificat amb el romà Júpiter). 
Hera: esposa i germana de Zeus, deessa del matrimoni (identificada amb la romana Juno).

Posidó: Germà de Zeus, déu del mar (identificat amb el romà Neptú).

Demèter: Germana de Zeus, deessa de l'agricultura (identificada amb la romana Ceres) 

Apol.lo: fill de Zeus, déu de la llum, la música i de la medicina (sense equivalent romà).

 Hefest:  fill d'Hera, déu del foc i de l'artesania (identifit amb el romà  Vulcà) 

Ares:   fill de Zeus, déu de la guerra (identificat amb el romà Mart)

Hermes: fill de Zeus, déu dels camins i dels viatgers (identificat amb el romà Mercuri)

Helios :déu del Sol.

 Afrodita: deessa de l´amor.

Eos: deessa de l´aurora

Atena: deessa de la saviesa i de l'artesania,deessa de la guerra, però de la seva vessant estratègica (correspon a Minerva per als romans)

Persèfone: deessa dels inferns

 

Asclepi : deu de la medicina

Dionís: deu del vi

 Atlas: Titán condemnat per Zeus a sostindre els pilars de la Terra que la separaven dels cels.

 

Èol: Senyor dels vents. Era responsable del control de les tempestes

El ciclop Polifem: gegant que només tenia un ull, fill de Posidó 

Pan: déu dels pastors i dels ramats 

 

Hèracles: fill de Zeus de força sobrehumana.

Medusa:  era un monstre femení la mirada del qual convertia la gent en pedra

 

Grifó: és una criatura mitològica  molt ferotge i perillosa.És una criatura mitològica perquè ve dels mites de tradició oral i de les creences antigues dels grecs, els egipcis, els perses i d'altres cultures.

 

Pegàs: cavall  alat nascut del coll tallat de Medusa.Allà on els cascs de Pegàs colpejaven el terra en naixia una font.