"Papa Noël i el gatet" per Elena Mudarra

Al poble totes les persones estaven muntant l´arbre de Nadal perquè a la fi, eixa nit, vindria Papa Noël carregat de regals.

Tot el poble estava molt feliç; tots excepte Paco, el veí més roín del poble, el que sempre en arribar Nadal es ficava de molt mal humor perque no li agradaven eixes festes. Aquesta vegada estava tant malhumorat que al vore al seu gatet Misi tractant d´obrir la caixa on ell guardava les garlandes i boles per a l´arbre de Nadal es va enrabiar amb el pobre gat i el va ficar de potetes al carrer.

Misi va caminar per tot el poble el dia sencer i en arribar la nit es va parar gelat i esgotat amb tanta sort que el Pare Noël, que anava de casa en casa deixant els regals, el va vore i, compassiu, el va agafar i per donar-li calor se´l va posar dintre el seu abric roig i blanc.

En acabar el repartiment el Pare Noël va tornar a casa i va deixar a Misi amb el seu gatet Felip. Misi estava molt content i ràpidament Felip i ell es van fer molt amics.

Papa Noël l´endemà ben de matí va eixir a vore com estaven els xiquets de contents amb els regals que els havia portat i va vore que tots estaven feliços amb el seu joguet. Tots excepte dues germanetes que estaven tristes perque els seus pares eren pobres i no havien pogut portar-los gatets com elles volien.

Aleshores Papa Noél es va somriure i volant va tornar a casa a per Misi i Felip. També va agafar prou de menjar per a tot l´any i amb la seu millor màgia nadalenca ho va portar a la casa de les xiquetes.

Tota la familia estava emocionada, alegre i agraïda, ja no tindrien que anar a demanar menjar a unes altres cases i les dues germanetes tenien els gatets que tant havien desitjat.

Cric, cric, carc, crac este conte s´ha acabat.

"El drac de gel" per Salva Clemente

Açó era en un poble xicotet de Castelló situat a la muntanya on feia un oratge molt bó encara que era el mes de desembre. Encara no havia nevat i per aixó la gent havia perdut les ganes de celebrar les festes de Nadal.

Els xiquets estaven preocupats perquè encara no havien muntat l´arbre de Nadal ni el Naixement.

Aleshores van pensar en demana ajuda al drac de gel que vivia en una cova a la muntanya.

Van anar-hi i el drac els va dir que convenceren als adults per a celebrar igualment el Nadal, d´eixa manera tornaria la neu.

Els xiquets en tornar al poble començaren a ficar música de Nadal pels carrers i la gent, de sobte, es va adonar que s´apropava el dia 25. Aleshores començaren a decorar els carrers i les cases.

Prompte va començar a fer fred i tot el poble estava preparat per a celebrar el Nadal.

El dia 25, quan es van alçar pel matí van vore per les finestres tot els carrers nevats. El drac de gel volava per damunt del poble deixant caures flocs de neu i felicitava cridant el Nadal. Els xiquets ràpidament van eixir de les cases i van jugar pels carrers amb la neu molt feliços.

"L´avet de nadal", per Enrique Toquero

En un bosc no molt llunyà hi havia un avet solitari i fins i tot una mica trist. Estava envoltat per uns grans pins, alts i frondosos, plens de pinyes i molt vistosos, i aquest era principalment el motiu de la seua tristesa. Se sentia molt diferent a la resta dels arbres.

Els pins no comprenien la tristor de l´avet

-Però...què et passa? Creus que vore´t tan diferent a nosaltres t´ha de fer sentir malament?

-Cadascú és com és- li va dir un altre pi.

Però el nostre amic avet no ho acceptava, no podia o no volia entendre que l´aspecte no és tant important, que alló que importa és estimar-se a un mateix, siguis com siguis.

Un dia van sentir un gran soroll; eren uns homes amb màquines molt grans i sorolloses que anaven i tornaven pel bosc: estaven construint una casa.

Quan va estar acabada una familia la va habitar. Van passar els mesos i va arribar Nadal, aleshores la familia va pensar en aquell avet tan bonic i el pare va sortir a tallar l´avet.

-No, no Espera!- va sentir que deia algú.

L´home buscava qui parlava però sols va vore un ocell

-Sí, sóc jo qui et parla. En compte de tallar l´avet per què no el decores ací mateix? Si el talles deixara de viure mentre que si no el talles tots podem gaudir d´ell i del Nadal.

L´home s´ho va pensar i no el va tallar. Es va adonar del que havia estat a punt de fer i va comprendre que el lloc de l´avet era el bosc.

L´arbre es va sentir molt orgullós de ser un avet perquè gràcies a la seua forma podia ser un gran arbre de Nadal. A la fí va comprendre que el més important era acceptar-se i estimar-se tal i com ets, sense comparar-se en ningú. Cadascú és únic i especial.

Pots de Nadal

Per a veletes































Per a caramels, bombons.....






























"Boles de neu"

Quadres

Recepta de torró de Xixona

Ingredients

250 grams de sucre
250 grams de mel
250 grams d’ametlles picades
250 grams d’avellanes picades
5 clares d’ou
Oblies (opcional)

Eines:

Una batedora elèctrica o unes varetes
Un motlle rectangular
Un casso
Una cullera o una forquilla per remenar

Elaboració del torró de Xixona

Trenca els ous i separa els rovells de les clares. Ara, amb una batedora elèctrica o amb unes varetes, bat les clares fins que arribin a punt de neu. Un cop aconseguides les clares, vessa-les a la mescla de les avellanes i les ametlles picades i mescla-ho tot bé.
A part, fica en un cassó el sucre i la mel, i posa’ls a foc molt lent. Veuràs com la mel es va fonent poc a poc però remena-ho tot per a què no es vagi pegant al cul del cassó. Quan vegis que el sucre i la mel s’han fos, pots afegir-hi la mescla de fruits secs i clares muntades que tenies reservada. No t’oblidis de no deixar de remenar durant almenys 10 minuts.

Passat aquest temps, retira el cassó del foc. Agafa un dels motlles i, si vols, folra’l amb les oblies. Un cop folradet, vessa-hi la mescla del cassó i deixa que tot es refredi. Pots cobrir-lo amb un paper d’alumini. Quan estigui fred (t’aconsellem que el deixis uns dos dies quiet), podràs treure el torró del motlle i estarà llest per menjar.

Experimento: huevo transparente

¿Qué es lo que queremos hacer?
Ver el interior de un huevo sin necesidad de romper la cáscara.

Materiales: Vaso transparente
Un huevo crudo
Vinagre

¿Cómo lo haremos?
Introduciremos, con cuidado, el huevo en el vaso de precipitados y verteremos vinagre hasta cubrir el huevo. Esperaremos unos días y... El resultado obtenido es... Veremos el huevo sin cáscara, apreciando tanto su clara como la yema.

Explicación
Se ha producido la típica reacción de un ácido (el acético) sobre el carbonato cálcico, que constituye básicamente la estructura de la cáscara del huevo. El calcio se deposita en el fondo en forma de sal insoluble y, además, se produce un burbujeo de dióxido de carbono. Llama la atención que la frágil membrana que protege al huevo sea más resistente al ácido que la dura cáscara.

Es aconsejable, aunque no imprescindible, que el vinagre sea de vino blanco lo cual nos facilitará ver mucho mejor la estructura interna del huevo.
También es aconsejable cambiar varias veces el vinagre conforme se vaya enturbiando el líquido o depositando el calcio en el vaso.

Una experiencia similar puede hacerse con vinagre y con huesos de pollo: al cabo de unos días aparecerán flexibles al haber perdido el calcio que les daba la rigidez característica