Conte "El xiquet feliç" per Claudia

Claudia Cretu Domenech

 Açó era un xiquet que tenia una bona vida. Era ros amb metxes morenes; blanquet com la pasta i amb peques en la cara. Sempre portava una camisa blava com els seus ulls i uns pantalons tan finets com les seues orelles. S´anomenava Joan i el que no volia que li passara en la seua vida era tindre un esquinç.

A  l´escola de Joan els dimecres era el "Dia de la fruita" i tots en portaven per a esmorzar. Un dimecres, a l´hora del pati, a algun xiquet se li va caure la pell del plàtan i Joan va tindre la mala sort de xafar-la i caure fent-se un equinç.

A la nit va tindre un somni molt estrany que se´l va comptar a sa mare al despertar. De sobte Joan veia com una llonganissa li parlava, la llet el cridava, les galetes el tocaven però no era veritat. 
Eixe dia li tocava anar d´excursió a la muntanya. En baixar de l´autobus caminava i caminava sense mirar i  va caure per un barranc. Sobresaltat es va despertar. Havia sigut un somni, no havia caigut per un barranc sinò que s´havia caigut del llit.