Vos deixe unes pàgines per a repassar Mates de forma divertida
pàg 1 "Usa el coco" hi ha diverses opcions de joc
pàg 2 "Super saber" hi ha d´altres matèries i és tipus joc
pàg 3 "Todo matemáticas"
pàg 4 "Colección de problemas"
pàg 5 "División"
pàg 6 "Números decimales"
pàg 7 "Sumar y restar números decimales"
pàg 8 "Multiplicar por la unidad seguida de ceros"
pàg 9 "División por la unidad seguida de ceros"
pàg 10 "Fracciones"
pàg 11 "Fracciones"
pàg 12 ·De números romanos"
pàg 13 "Otra de romanos"
pàg 14 "Sistema métrico decimal"
martes, 26 de abril de 2011
miércoles, 20 de abril de 2011
martes, 19 de abril de 2011
lunes, 18 de abril de 2011
Quadres d´una exposició: Musorsgky i Hartmann
Dins de les jornades culturals aquesta vesprada hem unificat plàstica i música escoltant "Quadres d'una exposició" i pintant després el quadre "La Gran Porta de Kiev"
Quadres d'una exposició és una famosa suite de 15 peces, composta per Musorgsky en 1874. Va compondre aquesta obra inspirat per l'exposició pòstuma de deu pintures i escrits del seu gran amic, l'artista i arquitecte Hartmann, qui només tenia 39 anys quan va morir . A manera d'homenatge el compositor va voler «dibuixar en música», alguns dels quadres exposats.
Els quadres d'Hartmann que conformaven l'exposició eren els següents:
- Gnomus: un gnomo allargant amb passos maldestres les seues cametes tortes, amb udols i convulsions.
- Tullerías: en l'alameda d'un jardí, algaravia de nens al costat dels seus jocs.
- Bidlo: una carreta polonesa amb dues enormes rodes, enganxada a dos bous.
- Ballet de pollets en les seves closques: imatge humorística de dos pollelt festius; aquest dibuix a tinta xinesa va ser fet per al decorat del ballet Trilbi.
El mercat de Limoges: unes dones discutint animadamente en el mercat.
Catacumbas: es veu allí a Hartmann i dues ombres, visitant les catacumbas a la llum d'una llanterna.
La Gran Porta de Kíev: projecte de construcció arquitectònica, en l'estil rus antic, amb cúpula en forma de casc.
Tex tret de WikiLingua.net
La vesprada del dimarts hem escoltat en viu i en directe la música de Mussorgsky interpretada per un quartet i el seu director.
jueves, 14 de abril de 2011
L´Albufera vista pels pintors
Que tal si vos animeu i feu la vostra pròpia pintura del que heu vist?
All i pebre: recepta típica de l´Albufera
Ingredients:
Un quilo o quilo i mig d'anguiles;
25O gr d'oli;
una cabeceta d'alls,
100 o 150 gr de pinyons;
pebre-roig, sal, vitet i aigua
una llesqueta de pa fregit
1. En una paella o cassola, l'oli ben calent, se sofrig una llesca prima de pa, que es trau ja ben fregida i es deixa a part.
2. Se sofrigen tot seguit els alls, sense pelar i amb un tall pel mig.
3. Un poc després es tira la culleradeta de pebre-roig, (es remena tot), i de pressa l'aigua--un mig litre--, una fulla de llorer, la sal i uns trossets de vitet, al gust.
4. Després de bullir vuit o deu minuts, es posen les anguiles netes, (sense cap, espellades, desbudellades, rentades i trossejades).
5. En un morter s'haurà preparat prèviament una salsa, matxucant amb el boix o picamà uns quatre alls pelats i crus, amb un poc de sal, els pinyons i el julivert ben tallats, tot i fent-ne una pasta; s'afegeix la llesca de pa fregit i es continua matxucant el conjunt fins aconseguir una mena de crema dura, la qual, aclarida amb unes cullerades de brou o d'aigua, s'escampa per damunt del bull de la paella, i es deixa coure tot fins que les anguiles estiguen cuites.
6. El brou deu haver quedat reduit a una pura salsa no aigualosa.
7. Pot servir-se en cassoletes planes, d'obra, individuals
(L'all-i-pebre és boníssim fet amb llucets; i no cal dir, amb llagostins).
text J. Martí Dominguez "Els Nostres Menjars"
Cultiu de l´arrós
L'arròs té les arrels primes, fibroses i fasciculades; la tija dreta, cilíndrica, de 0'60 a 1'20 m. de llarg; les fulles alternes; les flors verdes blanquinoses, en espiguetes que formen una gran panolla.
És una planta de cicle anual amb una forma epecífica de cultiu:
Gener-Febrer: Es buiden els camps d'aigua i s'inicia el "fanguejat" (es treballa la terra i es mescla la palla de l'any anterior amb el fang perquè es podrisca)
Març-abril: Es deixa descansar la terra al sol i desprès se li dóna la volta a la capa superior.
Maig- juliol: S'inunden els camps i es sembra.
Agost-Octubre: Es buiden els camps i es sega l'arròs.
Novembre-desembre: Es tanquen les portes que comuniquen l'Albufera amb el mar i l'aigua que sobra passa als camps a través de les sèquies.
L'Arròs ha estat un cultiu de l'Albufera des del s. XV.
Podeu voreu millor el procés si cliqueu a la paraula arròs
Camps d´arròs a l´Albufera
Excursió a l´albufera de valència
Anem cap a l´embarcador amb la monitora Ana
Hi ha barques de diferents tamanys
Ja dins la barca i navegant esmorzem
Ana explica que aquests pals marquen on comença la reserva natural d´aus i que no hi podem passar. Algunes de les aus pareixen fer guardia per a que no passem.
Hem vist moltes garces reials.
Moltes aus han volat en sentir-nos
Dues barquetes descansen vora les canyes són les que a l´hora de pescar porte vela.
(Foto treta d´internet per a que us feu una idea)
Encara hem pogut vore alguna xarxa parada
(Foto treta d´internet d´època de pesca)
Al petit museu hem vist de prop com són les xarxes que utilitzen i ens han explicat que pesquen a comanda, és a dir, que pesquen el que els encomanen els restaurants o els mercats. Quan pesquen algun peix que no és dels encomanats el solten.
Al museu hi havia animals de l´albufera dissecats ; un aquari amb tortugues, peixos , crancs i anguiles;molts posters sobre les diferents especies que poblen l´albufera i moltes fotos de animalets, gastronomia, pesca, l´albufera, els cultius....
Ens han explicat també el cultiu de l´arròs.
Ens han explicat també el cultiu de l´arròs.
Ací estem parats a un carrer on hi ha una barraca típica valenciana de 180 anys i Ana ens ha explicat moltes coses sobre ella.
Hem dinat a la Devesa ; després ens hem pres un gelat i hem jugat una estona.
Ha sigut ben bonica l´excursió!!
martes, 12 de abril de 2011
viernes, 8 de abril de 2011
Albufera de València
L´ALBUFERA DE VALÈNCIA
El Parc Natural de l'Albufera de València està situat al Sud de l'Horta de València. És la zona humida més important del País Valencià.
Aquest paratge de 21.120 hectàrees que va ser declarat parc natural es troba situat uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat de València.
El parc es va originar pel replenament d'una antiga badia per l'aportació de sediments dels rius Xúquer i Túria, amb la qual cosa es produí la separació definitiva de la mar en l'època romana. Llavors, la superfície del llac era molt major (entorn de 30.000 hectàrees) però amb el pas dels anys i a causa de l'interès a obtenir noves zones de cultiu (especialment d'arròs) ha anat disminuint de grandària fins a les 2.800 hectàrees actuals.
Per això existeixen tres ambients diferenciats:
- La restinga: és la barra sorrenca que separa el llac del mar amb zones diferenciades:
- La platja
- El cordó de dunes davanteres
- El sistema dunar intern
- Les mallades (830 ha): saladars deprimits que s'inunden periòdicament i que constitueix un dels pocs reductes existents de bosc litoral del Mediterrani occidental
- La marjal: són terres que anteriorment formaven part del llac però que ara estan dedicades al cultiu de l'arròs amb tot el sistema de reg
- El llac: extensió d'aigua dolça degut al fet que s'alimenta de les aportacions de les sèquies i de diversos ullals existents en el propi llac. És el llac més gran d´Espanya. La profunditat mitjana és de 80 cm, amb màximes de 2 m, i el seu diàmetre és de 5 km
CLIMA
El parc presenta un clima termomediterrani, suau i agradable. L'estiu és càlid i sec, amb temperatures moderades i altes. Les precipitacions més abundants corresponen a la primavera i la tardor, estacions amb temperatures moderades. L'hivern presenta temperatures baixes però amb pocs dies de gelada (temperatures per davall de 0ºC). La precipitació mitjana anual és de 430 l/m2. La temperatura mitjana anual és de 17ºC amb oscil·lacions de ±11ºC.
FLORA
La vegetació a la marjal, dedicat al cultiu de l'arròs i en el llac és escassa, quedant limitada a les zones marginals.
En els salers existents entre les dunes podem trobar l'herba salada i la barrilla. En les zones amb substrat rocós es troba un típic bosc mediterrani format pel carrasquer, el timó, la argelaga el romaní i la sajolida.
Finalment a les zones humides podem trobar comunitats submergides, flotants i palustres com el canyet , l'Enea Thypha la mansega i la trencadalla.
FAUNA
El llac té diverses espècies destacant el fartet i el samaruc, per ser dues espècies de peixos endèmiques de la Comunitat Valenciana i l'anguila, llisa i llobarro per la seua importància econòmica.
Aquest parc és conegut per l'extraordinària riquesa avícola que posseeix destacant l'ànec xibec amb fins a 10.000 exemplars, l'Ànec cullerot o el Bragat amb fins a 20.000 exemplars.
També són destacables les colònies de martinets , podent ressenyar l'esplugabous o garseta Bubulcus ibis, el martinet ros o el bernat pescaire .
Pel que fa als mamífers destaquen la guineu, la mostela i el conill salvatge. També hi ha presència de petits mamífers com ara diverses rates penades, ratolins, i la rata d'aigua, espècie silvestre per excel·lència del paratge.
Entre els invertebrats cal destacar la presència de gambetes, petxinots de sang, escarabats i libèl·lules.
Entre els rèptils i amfibis hi destaquen la granota verda, el gripau d'esperons, la serp de collaret, la serp d'aigua, la serp blanca i la serp verda. Aquesta darrera pot arribar a mesurar dos metres de llarg. Hi ha diverses espècies de sargantanes, entre les quals es troba la sargantana cendrosa, espècie endèmica mediterrània, però també hi ha la sargantana cua-roja i la sargantana cuallarga. També hi són presents el dragó comú i la bívia ibèrica
Suscribirse a:
Entradas (Atom)